El pas a pas dels Olmo
En dilluns i com a preludi d’una primera jornada de lliga que començarà dijous i no es tancarà fins al cap de quatre dies, avui hi ha el Gamper. El Barça s’hi presentarà encara amb molts moviments per fer –com un grapat d’equips de primera que ignoren què podran i què no podran fer d’aquí al tancament del mercat–, jugadors per inscriure i altres per facturar. La tradició és fer servir el Gamper per mostrar el peix comprat, les cares noves. I què ensenyarà el Barça? Més enllà de Hansi Flick, que ja és novetat prou significativa respecte a la temporada passada, i del seu grup de col·laboradors, per moments el Barça només tenia per oferir un fitxatge, amb el condicionant que tampoc venia de fora, perquè Pau Víctor va ser el pitxitxi del filial abans de comprar-lo al Girona i veure com es convertia en un dels protagonistes de la pretemporada. Però els focus avui seran per a Dani Olmo. És el seu dia i el Barça així ho ha volgut, fent coincidir la presentació de l’egarenc amb el Gamper, com un al·licient més.
Olmo sap on arriba perquè torna al club en què va créixer fins que, fa just una dècada, quan havia de fer el pas cap a juvenil, se’n va anar. Com molts altres. Fa bé, el Barça, de pagar uns 60 milions d’euros –entre fix i variables– per un jugador que va marxar de la Masia? Tampoc és pioner. Piqué, Cesc Fàbregas, Eric Garcia i uns quants més. És natural fer-se la pregunta, com se’n devien fer un grapat el futbolista egarenc i la seva família en el moment de deixar el Barça. Perquè no se’n va anar a cap equip de la Premier, i això que tenia ofertes, sinó que va triar un camí molt menys corrent, cap al Dinamo de Zagreb, perquè els van vendre una idea que podia costar d’entendre en el seu moment però que el temps va demostrar encertada i òptima per a la seva progressió. Ho va endevinar Miquel Olmo, que va arraconar la seva trajectòria com a entrenador –Montcada, Vilassar, Figueres, Castelldefels, Girona, Sabadell– per acompanyar el creixement d’en Dani, germà petit de Carlos Olmo, jugador del San Cristóbal. Cada vegada que li’n parlaves, més orgullós estava, en Miquel, de la decisió presa. Se’n devia fer un tip, de contestar quan deixarien Zagreb i quan farien el pròxim salt, cada vegada que assolia un èxit allà on es va convertir en tot un ídol. Tant, que els croats el volien nacionalitzar i van moure fils per aconseguir-ho, però van topar amb la seva negativa perquè tenia molt clar què volia fer i amb qui. Els Olmo tenien un pla. Pas a pas. Ho explicava sempre, en Miquel. A cada cant de sirena, que no eren pocs. Creixement esglaonat. Atenció a les propostes que realment continguin una aposta ferma, convincent i argumentada pel jugador. Sense voler córrer més del compte. És així com s’entén encara més bé que el 2020, després de guanyar cinc lligues i tres copes –i haver estat escollit dues vegades millor jugador de la lliga– amb el Dinamo, canviés Zagreb per Leipzig, el gener del 2020, amb 21 anys. Un pas més. Ja convertit en una realitat del futbol europeu, se n’anava a un club capaç de pagar més de 30 milions d’euros –el traspàs més car del futbol croat– sense la pressió dels més potents de la Bundesliga. I començava a fer-se un lloc en la selecció espanyola absoluta, un altre dels seus objectius. Instal·lats a Leipzig, tampoc han tingut pressa. Ja arribaria el moment que hi hagués una altra aposta decidida. I ha acabat arribant, després de brillar en l’Eurocopa, del club que va veure com se li escapava fa una dècada.
Dani Olmo torna a casa. Amb 26 anys i tot el talent, la versatilitat i la il·lusió per brillar en el Barça com ho ha fet fins ara, apujant cada cop més el llistó. I amb una motxilla carregada d’experiències, idiomes, lliçons, reptes i èxits. Amb la maduresa dels deu anys lluny de casa però sempre amb els de casa. Tenies raó, Miquel. Pas a pas.