Molt es parla de Vitor Roque i la realitat és que amb prou feines l’hem vist jugar amb la samarreta del Barça. I tot i això, tinc la sensació que ja es dona per fet que no té nivell. Jo no m’atreveixo a dir si és vàlid o no, justament per això, perquè no l’he vist prou. I, de fet, si hagués de dir alguna cosa, pel que jo li he vist de blaugrana, m’ha agradat. M’ha semblat prometedor. No perdem la perspectiva, ni oblidem que és un nano de 19 anys, que el curs passat encara estava en edat juvenil, va deixar el Brasil per canviar de vida completament i que això, irremeiablement, té un procés. Una altra cosa és el debat que pot suscitar això mateix, si el club en la situació que està, havia d’invertir 30 milions –els 31 en variables es pagaran si el jugador fa una gran carrera en el Barça– per un futbolista que segurament no tindria un impacte immediat. Aquí no hi entro. Ara ja és aquí i en això em vull centrar. I com deia, m’ha semblat un davanter interessant en les comptades estones que ha jugat, gairebé sempre fora de posició, a la banda, quan ell és punta: desmarcades de ruptura, força potent i molt instint golejador. Sobretot en això últim em vull aturar, perquè li ha faltat encert, però en quasi tots els partits que ha jugat ha tingut una ocasió claríssima. I, també, quan va semblar que començava a encaixar amb dos gols seguits i claus en dos triomfs contra l’Osasuna (1-0) i l’Alavés (1-3) va desaparèixer. No dic que serà un crac mundial, no en tinc ni idea, però sí que potser caldria frenar una mica la crítica amb un xaval que –repeteixo– no hem observat prou en el Barça i que no ha estat tan malament com es vol fer veure quan ha jugat. I si Hansi Flick entén que no està preparat per aportar, com sembla que li va passar a Xavi, que ho expliqui i se li busqui una cessió propícia. Tampoc passaria res. És natural que un jugador de 19 anys necessiti un rodatge, però el que no m’ho sembla tant és aquest afany de sentenciar abans d’hora, cosa, d’altra banda, que acostuma a passar en el futbol.