La bunquerització informativa dels governs febles és provocada per la impossibilitat de justificar la parcialitat de les seves decisions, de disfressar la inacció de promeses buides amb la finalitat de guanyar temps, i, evidentment, per la neurosi de qui confon pregunta amb deslleialtat perquè s’envolta només de llepons sense criteri: qui no et riu acudits sense gràcia esdevé un enemic visceral de la causa comuna.

Així, doncs, quan s’arriba a aquest encreuament en què el silenci és la norma i la justificació entre els teus una forma de subsistir de les punyalades fraternes, les jerarquies blindades a l’opinió pública cerquen el càrrec intermedi com a salvavides de si mateixos, la figura de consens que té coneixement, pedagogia i voluntarietat per erigir-la com a portaveu de la inactivitat de la direcció: primer va ser Koeman, llavors Xavi, i ara Hansi Flick, arribat fa dos mesos sense cap context previ de la bogeria caïnita de l’entorn del Barça.

Per tant, situats en aquest punt de no presència de la cúpula directiva o dels que teòricament són externs però decideixen més que la junta, convé exigir el tractament de l’aficionat com a adult capaç per fer-se càrrec de la situació singular del club, no com a un ciutadà idiota que decora el rerefons d’un míting polític per salvaguardar-se de l’ansietat d’un diumenge a la tarda. La massa social reclama l’argumentació realista d’un projecte aparentment basat en l’esperança que Flick tregui més rèdit futbolístic a la plantilla, però realment, si es mira en un context moderadament optimista del dia a dia del club, la possibilitat de vendre un projecte engrescador va molt més enllà d’aquesta visió reduccionista d’un simple canvi a la banqueta.

Què hi ha més amable i ambiciós d’explicar a la teva gent que s’ha de créixer amb calma aprofitant el talent de casa? De veritat que cap assessor comunicatiu ha exposat a Laporta que prendre la bandera de la Masia com a arma per revertir la situació és la millor lona publicitària per justificar un mandat? Ningú no té ganes de sortir micro en mà per vendre la correcta gestió esportiva i econòmica de l’excedent de talent propi com la via d’un futur pròsper? No se n’adonen que vertebrar el club a través del lligam identitari és la forma d’excitar una massa social que anirà a totes amb l’equip? No veuen que és mediàticament insuperable la imatge d’un entrenador extern a la Masia totalment enamorat de la Masia? Ha de ser Hansi Flick qui faci de portaveu del projecte amb missatges críptics a la roda de premsa? Ras i curt perquè si faig més preguntes serà fàcil diagnosticar el meu trastorn mental. No hi ha justificació possible per entendre la deixadesa comunicativa d’un president que pot aglutinar l’èxit apostant pel renaixement del Barça des de la Masia i d’aquesta manera alliberar-se de les cadenes d’un present que tan sols hipoteca la valoració global del seu mandat.

En definitiva, el Barça necessita un entrenador que faci d’entrenador, com Flick, i una junta que exposi obertament els camins a seguir d’un club amb capacitat de regenerar-se infinitament gràcies al talent modelat per si mateix, i és que si els que decideixin no prenen la paraula amb fermesa sobre els terminis a seguir i la conseqüent necessitat de tenir paciència per créixer amb mirada llarga, doncs fàcilment es pot arribar a la pitjor de les conclusions sobre l’opacitat comunicativa de la seva gestió: creuen en la Masia perquè no hi ha un duro a la caixa i, escolta, vejam si sona la flauta i salvem el cul.