Ha començat la lliga, i de quina manera. Quan un veu la plantilla que té el Barça, com a mínim, se li desperta enveja i admiració tant des de l'aspecte de qualitat esportiva com de qualitat humana i de compromís amb el club, dos punts fonamentals per afrontar la temporada amb perspectives d'èxit. Jo no sé si la plantilla és reduïda o no, però són les peces de què disposa Pep Guardiola per a una temporada i moltes competicions. Si ell creu que el millor són plantilles reduïdes i molt cohesionades no seré jo qui digui el contrari.

La lliga ha començat amb molt bones vibracions, sembla una continuació del boníssim joc de la temporada passada, els jugadors es coneixen tant que és com si juguessin de memòria. Els reforços de l'equip fan una pinta meravellosa. David Villa ja es veu que no tindrà cap problema d'integració, és com si sempre hagués jugat amb Xavi, Messi, Iniesta i companyia. A més, és un jugador que es veu que té clar una cosa molt important de l'ADN del Barça, abans del lluïment personal està el lluïment col·lectiu, no espera que la resta de jugadors vagin a abraçar-lo quan marca un gol, ell els busca per celebrar-lo conjuntament. És un gest clau per detectar la seva generositat. De Javier Mascherano poca cosa es pot dir, perquè encara s'ha d'estrenar, però l'esforç personal i econòmic que ha fet per poder jugar al Barça ho diu tot. Les diferències entre l'actitud de Villa o Mascherano i la d'Ibrahimovic són més que evidents; per cert, algú de l'anterior junta directiva hauria de donar explicacions sobre alguns aspectes del seu contracte, que com a mínim són absolutament immorals.

Finalment, hi haurà també l'aportació d'Adriano, que té tantes ganes d'aportar i de sumar que amb seguretat s'acabarà integrant del tot. Tot fa una pinta magnífica, planificació esportiva i amb la nova junta directiva, coherència i pau institucional, que bona falta feia.

I com que a Madrid no n'aprenen, després de l'empat contra el Mallorca i de veure la golejada del Barça al camp del Racing, ja els han entrat tots els mals possibles i tots els dubtes del món. Compte amb Mourinho i amb la seva capacitat de reacció, perquè és un gran entrenador i sabrà gestionar a la perfecció la pressió que haurà de suportar el seu equip. Però el Madrid no és ni el Chelsea ni l'Inter, i el temps corre en contra seva. Florentino Pérez no pot esperar un altre any sense guanyar cap títol, Mourinho ho sap i no ho tindrà fàcil estant el Barça com està.

El que avui tot són bones paraules per al portuguès, demà seran ganivets.