La Vuelta no és el Tour
Segurament si es pogués llegir en els resultats de les audiències de televisions les tardes d’estiu ens trobaríem que hi ha molta gent que només mira la TV havent dinat quan arriba l’època del Tour i enguany també la de la Vuelta, perquè encara coincideix amb temp de vacances. Les tardes de televisió per a molts ciutadans són una caixa fosca que mai han obert... fins que arriben les bicicletes.
I ara tenim la Vuelta aquí i un cop passada la primera setmana podem confirmar que com diu el titular, la “ronda” espanyola no és pas la Grande Boucle francesa. Si hom es posa a comparar les dues proves per etapes queda clar que hi a una gran distància entre una i l’altra, molta més que la tenen a l’hora de donar els punts UCI que podríem definir com el reconeixement oficial (1,300 punts a França i 1.100 a Espanya).
Mirem aquestes diferències; per un costat tenim la participació que a Espanya s’han quedat sense els tres grans protagonistes de la temporada; ni Vingegaard, ni Pogacar ni Evenepoel participen a la prova que va començar a Portugal, cosa que si bé per un costat deixa més oberta l’opció a qui pot ser el guanyador (i vist el que ha fet Ben O’Connor ens podem trobar amb un altre Kuus) per l’altre deixa clar que el poder d’atracció de la prova patrocinada per Carrefour tampoc és gaire elevat. Ja que parlem de la cadena de supermercats, la vergonya aliena que vam sentir en veure els ciclistes circulant pels passadissos d’un dels establiments de la cadena a la sortida d’una etapa és difícilment descriptible. Calia de veritat fer aquesta absurda pantomima?
Anant al que són les retransmissions en directe, que és on l’afeccionat enguany s’indigna més, sembla que a RTVE s’hagin posat d’acord en fer-ho el més malament possible en diferents aspectes. Si en Carlos de Andrés i en Perico Delgado s’afartaven en el Tour de queixar-se perquè el realitzador no sabia posar les càmeres pertinents quan hi havia algun intent d’escapada o algun moment rellevant que no es veia per les pantalles, que no haurien de dir de la realització de la Vuelta en la que ni els mateixos comentaristes a vegades van perduts per manca de referències clares en les imatges. Llavors et trobes amb errades monumentals a l’hora d’explicar el que està passant perquè resulta que l’única imatge que tenen (tenim) és la de l’helicòpter que sembla que estigui filmant de l’estratosfera i fa impossible saber quins són els corredors que com dues formiguetes s’intueixen pedalant enmig del bosc... O la badada dels realitzadors que quan ataca en Roglic es dediquen a enfocar els que estan a la cua del gran pilot, que té un interès força relatiu...
Un punt i apart per als càmeres que van amb les motos seguint l’etapa. Què passa aquí? Perquè les imatges del Tour són nítides, espectaculars i sempre en el lloc adequat i duna qualitat impressionant... i a la Vuelta sempre es veuen sense qualitat, desenfocades, amb grans panorames d’herbes i camps sense trobar els ciclistes i amb sotracs que maregen el millor amant el ciclisme. La veritat no sé si són causes tècniques o com diria Josep Pedrerol, coses dels becaris, que els professionals fan vacances; però és lamentable el baix nivell tècnic que es dona a la retransmissió. I llavors no és estrany que en alguns moments quan els comentaristes ja no saben que està passant diguin allò de “en la web de la Vuelta no dicen que pasa”... Si aquesta ha de ser la seva font d’informació, no cal mirar la TVE, ja ens connectarem al web de la Vuelta per saber què passa...
I arribem a la meta on sembla que s’han posat d’acord en retransmetre just el que no toca i de tal manera que els pobres locutors quan hi ha un esprint ajustat no acaben de saber qui ha guanyat l’etapa i fan com els espectadors, fiar-se del ciclista que està més content per anunciar-lo com a guanyador. La foto finish es pren el seu temps per arribar i les imatges aèries que podrien ajudar, tampoc no tenen gaire pressa; en tot cas aquestes estones d’incertesa són també forçà entretingudes amb els comentaris i especulacions que es deixen sentir.
Si mireu les etapes de la Vuelta en companyia d’algú a qui li agradi l’esport segur que trobareu molts altres exemples de com poden arribar a exasperar – i fer petar de riure en alguns moments- aquestes retransmissions que ens ofereixen enguany i això que encara no hem sentit que arribessin per les xarxes preguntes d’en Kepa Jamecho i la Miren Miano, com els van colar un any en el Tour.
El millor resum del que és la comparació inicial la tenim en les postals aèries que ens mostren en una prova i l’altra; mentre a França mostren catedrals, castells, fortaleses, monestirs i jardins impressionants... A la Vuelta en fan prou ensenyant la plaça de braus de la localitat de torn destacant, això sí, “que acoge corridas goyescas”.