Durant les eleccions a la presidència del Barça, Laporta no va amagar que, si guanyava, implantaria una estructura jeràrquica en què el president pren totes les decisions de pes i el soci no té gaires ocasions de ser partícip del dia a dia del club. El missatge de Laporta era que, si li fèiem confiança, ell retornaria el Barça allà on es mereix. I el com, que l’hi deixéssim a ell. Laporta encara no ha complert aquesta promesa. I és un fet que la seva gestió ha estat marcada per la improvisació, els amiguismes i la falta de transparència. Com que els títols no arriben i els estius es viuen amb la tensió de quadrar els comptes, ara els crítics surten de sota les pedres. Dit això, i malgrat les mancances de Laporta, hi ha un problema de fons que està passant factura al Barça. Necessitem fer una reflexió col·lectiva sobre quin model de gestió volem, i quin tipus de seguidor del Barça volem ser.

El model presidencialista de Laporta promou tres tipus de seguidors: turistes, fans i fanàtics. El turista és aquella persona que va al Camp Nou com qui visita la Casa Batlló. Es compra la samarreta del Barça quan va a Barcelona i la del Madrid quan viatja a la capital d’Espanya. El turista, tot i ser un aficionat efímer, és una font d’ingressos difícil d’ignorar. El model de Laporta també promou l’existència de fans. Un fan segueix incondicionalment el Barça de la mateixa manera que algunes persones admiren Harry Styles. El fan comparteix la trajectòria afectiva del Barça: s’entristeix amb les derrotes i s’alegra amb les victòries. I té la seva opinió sobre les decisions esportives o de gestió del club. Tot i això, el fan crea una distància respecte al club que admira i el jutja des de fora, com a espectador. No sent que pugui participar en les decisions del club i, per tant, tampoc exigeix la informació necessària per fer-se responsable del projecte. Vol que l’equip guanyi, però el com no és cosa seva. Finalment, la directiva de Laporta sembla que també vol fanàtics del club i de la seva gestió, és a dir, persones que accepten cegament el relat del club (d’una gestió immaculada tot i els enemics i les adversitats) i que estan disposades a condemnar tothom qui dubta de Laporta.

Aquells que no volen ser ni fans ni fanàtics, sinó que volen saber com està el club realment i com i per què es prenen certes decisions, no hi tenen espai. D’aquesta manera, la crítica honesta, informada i des de dins no està permesa. Un critica com a fan o compra el relat com a fanàtic.

El Real Madrid de Florentino Pérez també promou aquesta tríada de “turista, fan o fanàtic”. De fet, penso que algunes persones no tindrien problemes a ser fans o fanàtics del Barça si això garantís els títols que guanya el Madrid. Fins aquí, cap problema. Però siguem conseqüents. Tots sabíem qui era Laporta, i quin model preferia. Si volem mecanismes de control, participació i transparència que permetin als socis i a altres seguidors estar informats i ser i sentir-se part activa del projecte del club, ho hem de voler sempre, no sols quan les coses van mal dades. El model no pot dependre de si el dia anterior ha entrat la pilota.