Ansu Fati, Balde, Gavi i, ara, Marc Bernal. Una història que, malauradament, es va repetint. Tots ells han patit, o estan en el procés de recuperació, lesions severes que subratllen el perill de cremar etapes massa ràpid.

En un moment de grans dificultats econòmiques, el Barça ha fet una aposta per donar oportunitats a les joves promeses del planter. Esportivament parlant, no hi ha cap dubte que ha estat tot un encert. Alguns d’ells, encara sense ser majors d’edat, mostren un lideratge, un temperament i una qualitat que molts ja voldrien. Les joies que hi ha a la Masia són l’enveja del panorama futbolístic. Ara bé, apostar per ells en edats tan primerenques també porta implícits uns perills, com són les lesions. En un període molt curt de temps, passen d’entrenar-se i competir amb nois de la seva edat a arribar al primer equip, en què l’exigència del calendari i els partits és màxima, no només físicament, sinó també mentalment. És cert que la majoria de lesions es produeixen en accions totalment fortuïtes, però cal tenir en compte la càrrega de treball de jugadors que no estan habituats al ritme de l’elit. Hi juga un paper fonamental. Per això, no es pot mirar només a curt termini; cal mirar més enllà.

En aquest sentit, Hansi Flick té el repte de saber trobar un equilibri. No ho poden jugar tot. Cada lesió és un pas enrere. La plantilla queda més debilitada i, precisament, no anem sobrats de peces.