El Girona s’ha equi­vo­cat. S’equi­voca en mol­tes coses perquè entra en noves tes­si­tu­res o experiències en les quals no té prou back­ground i no acaba ges­ti­o­nant-les com ho hau­ria de fer. D’aques­tes equi­vo­ca­ci­ons fla­grants, que em dis­cul­pin els abo­nats, algu­nes es poden per­do­nar, però aquest estiu hi ha hagut una emmer­dada sense expli­cació. Inne­cessària. I amb les infor­ma­ci­ons que van apa­rei­xent res­pecte del cas, fins i tot una emmer­dada vomi­tiva que mereix una actu­ació con­sis­tent i amb duresa per part del club. D’ama­gat, cons­ci­ent segu­ra­ment que aixe­ca­ria pol­se­guera –n’ha aixe­cat igual­ment–, el Girona va fit­xar al juliol Fer­ran Ruiz, exfut­bo­lista del Real Madrid, for­mat al plan­ter blanc i acu­sat de reve­lació de secrets i por­no­gra­fia infan­til per haver divul­gat un vídeo sexual d’una menor en una tro­bada entre la víctima, una amiga seva i diver­sos juga­dors de l’equip madri­leny a les Canàries. Nete­jant-se les mans i callant, el fut­bo­lista ha fet la pre­tem­po­rada amb l’equip blanc-i-ver­mell i a pocs dies de l’inici de la lliga en el grup cinquè de ter­cera FEF la difusió dels xats dels telèfons mòbils dels inves­ti­gats per la Guàrdia Civil dei­xen encara més con­tra l’espasa i la paret el gar­rotxí. I també el Girona, que, això sí, ja va cobrir-se l’esquena fir­mant una clàusula per res­cin­dir el con­tracte de manera imme­di­ata si Fer­ran Ruiz era decla­rat cul­pa­ble davant d’un jutge. És el mínim! I de moment? Val la pena embru­tar la imatge del club i posar en dubte els valors for­jats amb els anys entre els juga­dors del fut­bol for­ma­tiu? No!