Un bon context per a Ansu Fati
Ningú no té en compte ara Ansu Fati. Juga en el Barça, per als despistats. Una lesió a la planta del peu en els primers compassos de la pretemporada el va deixar fora de combat, però ja és a prop d’estar a punt. I això, precisament, que ningú no hi pensi, li pot anar a meravella. I és que tot al voltant del jove davanter –només té 21 anys!– ha estat envoltat de pressió, esperances i expectatives des de la seva fulgurant irrupció al primer equip a setze anys i la seva millor versió, quan en tenia disset. Era un nen, quan va heretar el 10 de Leo Messi i quan va dur sobre l’espatlla el pes de ser la bandera del Barça. Però les lesions, dues de greus, van frenar-lo, i, de mica en mica, va anar-se allunyant dels focus, enmig del desencís. El curs passat va optar per anar a Anglaterra per jugar més, al Brighton, on tampoc no li va anar gaire bé, una altra vegada per culpa d’una important lesió muscular que va aturar-lo a mitja temporada quan millor estava. En totes les competicions va disputar 25 partits, set com a titular, i va marcar quatre gols. Però això ho ha de canalitzar de manera positiva. I és que ara torna d’amagat, sense fer soroll i desenganxat de la càrrega d’haver de ser un referent. En el Barça de Hansi Flick, que juga amb tres atacants i en té sis a la plantilla –ell mateix, Lewandowski, Lamine Yamal, Raphinha, Ferran Torres i Pau Víctor–, tindrà minuts segur, si les lesions el respecten d’una vegada. La temporada és llarga i pot aportar bé des de l’esquerra o bé en punta. De futbol, en té, de gol, també, i aquest és un bon context per retrobar-se. Perquè la realitat és que amb 21 anys –hi insisteixo– és a temps de tot.