Menys pressió, més compromís
Arrenca una nova temporada per a l’Uni Girona, amb les incerteses que pot generar un equip que pràcticament comença de zero. El primer tast de la pretemporada ja va deixar en evidència que el projecte està en procés de construcció i que, malgrat que encara té camp per córrer, cal una certa celeritat per encaixar les noves peces de l’engranatge, que no són poques. En espera de l’arribada de les jugadores WNBA –Mack i Caldwell– que estan predestinades a marcar la diferència, amb Ygueravide finalitzant la seva trepidant etapa estival amb la selecció espanyola de 3x3 i amb Bibby acabada d’aterrar d’Austràlia, les de Roberto Íñiguez tenen avui un nou tast a Platja d’Aro per seguir donant forma a aquest estil de joc “diferent a la resta” que s’han marcat com objectiu imprescindible per poder ser competitives. Després de dues temporades que es poden qualificar de decebedores, apressa la necessitat d’apujar el nivell. La lliga ha canviat moltíssim els darrers anys. Amb clubs ACB que han fet una aposta decidida pel seu primer equip femení, amb molta inversió en jugadores top del panorama europeu i americà i que han capgirat, i de quina manera, el nivell de la competició. Un ritme pressupostari que s’escapa de les possibilitats del club gironí i que ha de saber contrarestar amb altres intangibles. Sacrifici, intensitat, cor i compromís elevats a la màxima potència són la base d’aquest estil de joc versàtil i mòbil al qual diu que aspira Íñiguez.
És cert que a l’entorn de l’Uni les expectatives s’han refredat. Ja tothom està situat en la nova realitat de la lliga. Es té coll avall que aquella etapa en què el club gironí era candidat a tots els títols i que era un clar dominador de la competició, juntament amb Perfumerías Avenida, forma part del passat. Això, però, no significa renunciar a res, tot al contrari. Però sí que suposa un cert alleugeriment d’aquella pressió que convertia en un fracàs tot allò que no signifiqués portar algun nou títol a les vitrines. L’Uni continua sent un equip de molt nivell, però cada vegada amb més coses a guanyar i menys a perdre. L’exigència continua sent màxima però la pressió es rebaixa. El marge de millora respecte a les temporades anteriors és gran perquè, quan parteixes d’un graó inferior, tens més tram per anar cap amunt. Sempre que hi aboquis els intangibles que abans esmentava: sacrifici, intensitat, cor i compromís. Aquí sí que no hi ha rebaixes que valguin. És a partir d’aquesta base que l’equip trobarà el suport de l’afició i de l’entorn. I és a partir d’aquí que s’obren totes les possibilitats. Fontajau és una afició fidel i diria que fins i tot comprensiva. Però sempre que no es trenqui aquest contracte de compromís, cosa que, al llarg de la temporada passada, per exemple, en diverses ocasions no es va respectar. Enguany la màxima ha de ser que Fontajau se senti orgullós i identificat amb el que es veu a la pista. És el mínim imprescindible.
Les expectatives, doncs, estan ressituades i el compte enrere està en marxa. La lliga catalana (20 i 22 de setembre) serà la primera parada oficial. El 5 d’octubre, tret de sortida a la Lliga Femenina amb un derbi a casa del Cadí la Seu. I cinc dies després, estrena a la Eurocup. Una temporada, doncs, també de màxima exigència per a un nou Uni que ha d’aspirar a ser la millor versió possible d’ell mateix.