Diu el senyor Daniel Carvajal Ramos, capità del Real Madrid i de la selecció espanyola de futbol, a la roda de premsa anterior a l’enfrontament del seu equip amb l’Stuttgart al Santiago Bernabéu amb què comença la UEFA Champions League d’aquesta temporada: Bé, eeeh, es veu i nosaltres des de dins sentim insults a Vini i, al final, quan a un hom el punxen, un hom sagna, oi? És normal, també, que a moltes vegades, eeeh, respongui davant aquestes situacions amb determinada gesticulació; perquè no, no el deixen tranquil.

Un altre periodista amatent, hi torna amb una safata: Tu, com a capità del Madrid, eeh, demanaries que d’alguna manera, que s’aturi aquesta batacs (sic; no s’entén la correcció del lapsus entre “aquesta batalla” i “aquests atacs”, a la roda de premsa que els tradueixo) a Vinicius des de la grada?

A la resposta, el madrileny, relaciona Tant el tema Vinicius com, com (sic) qualsevol insult racista a qualsevol jugador de color en la nostra lliga o en el futbol i acaba: I crec que si cal adobar protocols més durs perquè s’erradiqui, doncs benvinguts siguin.

Anem a pams, senyor Carvajal, anem a pams. Fixi’s que si hem de donar per bo que, a un hom, quan el punxen, sagni, i relacionem la sang amb el racisme, potser vostè està justificant la sagnia de la grada; perquè si no, ves que, de racista, no se l’acusi a vostè, que distingiria l’aplicació de la duresa dels protocols depenent del color que l’emissor presenti en l’estratificació de la societat que vostè deu haver après a casa –a la familiar, a la de la policia de la bandera nacional que vostè freqüenta o a la de l’equip que no cessa d’emblanquir, fixi’s amb el nom del seu camp, senyor Carvajal, la supremacia del feixisme.