Concentrats en la mateixa setmana, s’han viscut quatre capítols que fan avergonyir. La UEFA castigava el Barça i els aficionats que pensaven anar a veure’l a Belgrad per una pancarta amb simbologia i paral·lelisme nazi exhibida a Mònaco. A l’RCDE Stadium, el partit contra el Vila-real s’acabava amb el llançament d’un got ple de líquid que impactava en l’àrbitre. A Roma, uns seguidors radicals de l’Athletic llençaven una bengala cap a l’afició del conjunt local. I l’última, la lamentable imatge que va deixar el derbi madrileny al Civitas Metropolitano. El llançament d’objectes per part d’aficionats radicals de l’Atlético cap al porter Courtois va provocar que l’àrbitre aturés el partit, fes marxar els jugadors als vestidors i esperés un quart d’hora a reprendre’l. Res pot justificar episodis tan deplorables, per més que Simeone insinués que s’hauria de castigar la provocació de Courtois, exporter de l’Atlético, que va celebrar el gol del Madrid dirigint-se cap a la graderia. Haver de tenir aturat i estar a punt de suspendre un dels partits amb més cartell deixa una imatge patètica per al futbol espanyol. I les escenes de Simeone i alguns jugadors negociant amb els seguidors radicals, alguns dels quals encaputxats, són impresentables. La complicitat dels protagonistes amb els aficionats ultres és una de les vergonyes més injustificables del futbol. Tolerància zero. Ni justificacions ni connivència. Els violents fan molta nosa en l’esport.