Que en l’estrena de la Champions a Montilivi hi hauria coses que no funcionarien o que aixecarien crítiques i discrepàncies entre l’afició, ho sabia fins i tot l’apuntador. Que era impossible que tot funcionés a la primera, que els accessos fossin fluids amb les mesures de seguretat que s’havien pres i amb els socis anant amb el temps just pel fet d’haver d’aparcar lluny en un dia laborable a les 18.45 h, es podia intuir. I que s’havia de pagar un peatge per mantenir la Champions League a Montilivi complint amb els requisits de la UEFA, era clar. La primera cosa, i principal, era ensenyar al món les graderies retràctils amb capacitat total per a uns 5.000 espectadors buides, fet que provocava que milers d’abonats es quedessin sense poder accedir al seu lloc. I quina imatge! Ara bé, per què les entrades corresponents al Girona havien de ser nominals –a favor que ho fossin– i les que tenia la UEFA no? Per què l’ens organitzatiu reclama que les aficions no es barregin però no hi ha cap control de les 1.300 entrades que ells tenen, ni cap assegurança sobre a qui van a parar? Recordin que la UEFA paga –i no pas poc–; per tant, mana. Montilivi és una instal·lació deficitària i obsoleta, a primera, a segona i a qualsevol altra categoria, i al club ho saben; per això han de bregar amb les crítiques cada dia i en cada moment. Potser la propietat no se’l sent seu? Prefereix una instal·lació pròpia per explotar-la de per vida i fer-la a mida? Que ho faci! Després, també hi haurà crítiques dels més romàntics, que no voldran abandonar casa seva. Mai tothom content.