Passa endavant
Era imprescindible fer una passa endavant i l’equip la va fer. L’estrena de l’Uni Girona en la Lliga Femenina de bàsquet va ser una demostració de caràcter i resistència en el moment en què les imprecisions li podien jugar una mala passada. En la final de la Lliga Catalana, contra el mateix rival, el Sedis Cadí, l’equip no va tenir capacitat de reacció i es va mostrar tou, especialment en defensa. En l’arrencada de la lliga, en canvi, la lliçó estava apresa i les gironines van fer un pas endavant. Criteri, veterania i consistència quan les coses se’ls feien costa amunt en un nou tercer quart nefast, però al qual l’Uni es va saber sobreposar. El bàsquet també és això. L’excel·lència els 40 minuts és a l’abast de pocs. La capacitat d’esmenar els errors i superar ràpidament les llacunes, amb la plantilla que té l’equip gironí, ha de ser una qualitat indiscutible.
Detalls gens menors en aquest canvi han estat la incorporació de Maya Caldwell i la tornada de Chloe Bibby després de la lesió. Dèiem fa quinze dies que amb aquestes jugadores la dinàmica es podria capgirar. I així ha estat. Bibby ens farà xalar molt a Fontajau. L’australiana és una autèntica metralleta llançant des de la línia de tres. Amb una mecànica rapidíssima, com poques vegades hem pogut veure en una jugadora de la seva alçada. Generant-se ella mateixa les situacions, però també sabent-se situar sempre en línia de passada de les seves companyes en la rotació de pilota. Una actuació excel·lent que li va valdre ser inclosa en el cinc ideal de la primera jornada de lliga. I, per la seva banda, Caldwell, tot just aterrada a Girona, ja va deixar clar que vol aprofitar l’oportunitat d’estar en un equip europeu de primer nivell i ni el jet lag ni les poques hores d’entrenament col·lectiu van ser un llast per completar un gran partit. La seva primera acció tot just entrar a pista ja és tota una declaració d’intencions.
És aquella necessitat de lideratge que també comentàvem fa quinze dies i que s’havia trobat a faltar. Aquest tipus de jugadora amb caràcter que inevitablement arrossega la resta. I en aquesta línia, a la festa de Caldwell i Bibby, s’hi va afegir Ygueravide, posant el ritme que demanava el partit, dirigint i anotant, amb aquell toc de veterania que calma les aigües quan s’apropa la tempesta. Deia fa uns dies Roberto Íñiguez que l’equip necessitava temps. Ningú li ho discutia. També és cert que el canvi de xip que va demostrar l’equip a la Seu era fonamental en aquesta construcció que encara està en procés d’evolució. Era la primera pedra. I s’hi ha posat. I era bàsic, perquè l’Uni ja està immers en un Tormalet. Ahir iniciava un viatge de 6.000 quilòmetres a Armènia per disputar el primer matx d’Eurocup, dijous. I diumenge aterra la lliga a Fontajau, amb la visita del Baxi Ferrol. No hi ha temps per relaxar-se ni gaire marge d’error. L’equip s’ha de construir mentre competeix, amb la dificultat que això suposa. I superant els entrebancs que surten i aniran sortint. El darrer, la galleda d’aigua freda que han estat els problemes de genoll de Natasha Mack, que podria suposar que la jugadora no acabés arribant mai a Girona. La center de referència ha de passar per la sala d’operacions i l’equip s’havia confeccionat pensant en la seva intimidació sota cistella. Feina per a Pere Puig, que torna a la direcció esportiva. De feina, però, no n’havia deixat mai de fer. I tampoc mai ens ha deixat de sorprendre.