Convindrem tots plegats que per poder escalar amb màxima efectivitat cal tenir les quatre extremitats operatives i, si pot ser, senceres. Més encara si l’escalador porta a terme activitats en vies de gran dificultat. No volem pas dir que una persona amb una amputació no pugui enfilar-se a la paret, progressar-hi i deixar-nos meravellats per la seva capacitat de superació. “Cosas veredes”, que diu la cita atribuïda falsament al Quixot. La digressió, de fet, ens la fem venir bé per poder parlar d’un escalador que només té nou dits a les mans. Parlem del nord-americà Tommy Caldwell, de qui un altre gran escalador, Alex Honnold, assegura que és el millor especialista mundial de l’actualitat. El 2001, el nostre home es va tallar accidentalment la falange del dit índex de la mà esquerra amb una taula de serrar. La mutilació no el va deixar pas acoquinat. De seguida que va poder va tornar a enfilar-se muntanya amunt. Va haver de readaptar la seva manera d’escalar, i a fe que se’n va sortir. Ha passat gairebé un quart de segle des d’aquell episodi i Caldwell acapara un palmarès que pràcticament cap altre escalador és capaç d’igualar.

Perdre un dit, però, és un joc de nens comparat amb l’experiència, molt més extrema, que Caldwell va viure l’any 2000 al Kirguizstan, on va ser segrestat per un grup rebel junt amb tres companys més d’escalada. Després de sis dies de captiveri, Caldwell va aprofitar una badada del guardià que els vigilava per desarmar-lo i llançar-lo per un penya-segat. “No em podia creure el que acabava de fer, perquè és una cosa que moralment no pensava que pogués fer i que mai hauria volgut fer”, va dir Caldwell. Convençut que el rebel havia mort, un temps després l’escalador americà va tenir el consol d’assabentar-se que havia sobreviscut a la caiguda i acabat a la presó, on un dels escaladors va tenir l’oportunitat de visitar-lo. El segrestador va assegurar que entenia la reacció de Caldwell.

De totes les escalades que ha portat a terme l’americà, la que va fer a la via The Dawn Wall del Capitan, a Yosemite, segurament és la més important. Va necessitar set anys de preparació i 19 dies d’execució per recórrer 900 metres en 32 llargs i completar la que ja és considerada l’ascensió de gran paret més dura del món. Acompanyat de Kevin Jorgeson, Caldwell va ser l’encarregat d’alliberar els llargs 14 i 15, els més complicats de la via, amb dificultats de fins a 9a i amb un flanqueig de dos metres clau –en un punt on la paret és pràcticament llisa i les preses són per a pocs dit– que va superar al primer intent. Aquesta escalada va aixecar tanta expectació que els últims dies va ser retransmesa en directe. Caldwell ha tornat sovint a Yosemite, que considera el seu lloc d’escalada preferit. El 2018, juntament amb Alex Honnold, va fer el rècord de velocitat a la mítica via The Nose, també al Capitan, que van escalar en menys de dues hores (1h58:07).

Val la pena gratar per Youtube per contemplar alguns dels vídeos de Tommy Caldwell en les grans parets del món. Serveixen per verificar que la paraula èpica, frívolament utilitzada en tantes ocasions, encaixa com un guant en les activitats que ha portat i continua portant a terme als seus 46 anys. I que per molt anys més sigui així.