La immediatesa digital que impera en el nostre dia a dia em sorprèn de tant en tant quan veig vídeos com el del descans del Guipúscoa-Estrella Roja de la primera jornada de l’Eurocopa (70-64). És al darrere d’una de les cistelles a la zona d’accés als vestidors: un torrent d’aigua queia sense parar cap al parquet del José Antonio Gasca. El pavelló es troba just al costat de l’estadi d’Anoeta i recordo que quan hi vaig anar la tardor del 2007, en l’LF2, ja em va semblar un viatge en el temps, corroborat amb la queixa d’un dels àrbitres a consergeria per l’aigua freda de la dutxa.

Dissabte, les jugadores de l’equip que entrena des de fa més de 30 anys Azu Muguruza –la mare del davanter de la Real Ander Barrenetxea–, denunciaven a la mateixa xarxa que tant elles com els àrbitres patinaven per culpa de la humitat que hi havia a La Paterna en el Gran Canària-Guipúscoa (70-58). Hi vaig anar un parell de cops, i entrar en aquelles instal·lacions de la màxima categoria –o les de Tenerife, abans en l’LF2– era com anar a jugar a Vila-roja, primer al carrer i amb aquell temut mur a tocar de la línia de banda i després al pavelló nou.

“Com ens hem de veure!”, em va dir anant de bòlid amunt i avall en Joan, quan devia quedar una hora perquè el Bisbal debutés en la 2a FEB, al Pavelló Vell; on sí que hi havia jugat –i perdut, per descomptat– tantes vegades. “Ens fem grans”, vaig respondre al director esportiu del club, contra qui m’havia intercanviat, sempre nobles, força cops.