L’estratosfèric rècord de marató en categoria femenina, aconseguit fa quinze dies per la kenyana Ruth Chepngetich a Chicago, ha tornat a sacsejar l’univers atlètic. La rebaixa de gairebé dos minuts de l’anterior plusmarca, del 2h11:53 de l’etíop Tigst Assefa a Berlín 23 al 2h09:56 de Chepngetich a Chicago 24, ha despertat admiració per uns i incredulitat per altres. La llarga llista de positius de fondistes kenyans en els darrer temps –actualment n’hi ha més d’un centenar de sancionats– no ajuden a donar versemblança a la fita. A favor seu s’ha de dir que no es tracta d’una atleta qualsevol. La nova recordista, de 30 anys, va ser campiona mundial a Doha 2019 i en el seu palmarès ja hi figuraven dues victòries a Chicago, el 2021 i el 2022. Precisament, els organitzadors de les maratons que formen part del selecte grup de les majors són molt curosos amb els controls antidopatge als atletes d’elit, fins i tot setmanes abans de la competició. Un altre dels debats que s’ha reobert després de la gesta de Chepngetich és el grau d’influència de les sabatilles voladores en aquests registres increïbles. L’exmaratonià i entrenador Carles Castillejo va formular una pregunta impopular i provocativa a través de les xarxes: “És possible que l’atletisme s’estigui dirigint a ser com la fórmula 1, en què no guanya el millor pilot sinó el que millor cotxe té?” Chepngetich calçava al circuit de Chicago unes Nike Alphaply 3, de color verd i blau. Castillejo considera que baixar de les 2h10 per a les dones és com haver trencat la barrera de les 2 hores en els homes.