Diumenge de la setmana entrant, a l’Staten Island, més de 50.000 persones s’embotiran al pont de Verrazano per travessar l’estret de Narrows i sortir en estampida cap a Brooklyn, a l’altra banda. Si no fos pel pont penjant, el d’arc de llum més ample del món quan va construir-se entre el 1959 i el 1964, i l’esclat de colors habitual d’aquesta mena de curses multitudinàries, vist des de Long Island diríeu que us assalta la recreació històrica de l’atac de les casaques roges del vescomte anglès William Howe que el 1776 van passar per sobre de les tropes de George Washington acampades en aquesta altra illa de Nova York a la primera gran batalla, i la més grossa, de la Guerra de la Independència nord-americana.

Des d’aquella derrota fins ara, a l’Amèrica del Nord tot s’ha fet tan a l’engròs que l’empenta estatunidenca s’ha escampat pel món com una taca d’oli incontrolable. La influència planetària de la riquesa dels EUA durant el segle XX és tan innegable com la seva decadència, encara que tota aquesta gentada vinguda de gairebé 150 països sembli desmentir-ho. En tot cas, i reprimint l’impuls de mirar les etiquetes del calçat, de la vestimenta, dels suplements energètics i dels enginys que aquesta massa de consumidors internacionals de productes esportius porta com qui es muda per a la festa major del barri, només cal tenir present que les inicials de la TCS New York City Marathon, que n’és el nom registrat, corresponen a la TATA Consultancy Services, una empresa de la tecnologia de la informació amb més de 600.000 treballadors escampats pel món i amb la seu i el gruix del capital a l’Índia.

Xovinista fins a la medul·la, amb la condescendència de qui se sap posseïdor d’un passaport avalat per la força de les armes, el provincianisme i la vulgaritat d’aquesta cursa escampada urbi et orbi fa pensar en una catedral gòtica atapeïda de gent que hagués esberlat les portes al crit del 28è verset del capítol I del Gènesi, crescite et multiplicamini et replete terram et subicite eam (creixeu i multipliqueu-vos i ompliu la terra i sotmeteu-la).

És un tsunami tan convençut, que diríeu que cap corrent no ha aconseguit al llarg de la història tants deixebles entusiasmats d’expandir la bona nova. Deu ser per això que la massa enorme d’esportistes concentrats sota turbants i viseres amb cara de llançar-se a la primera criatura condemnada a convertir-se segueix els postulats de “promoure un estil de vida saludable a través de l’esport, especialment del de córrer”, que és la missió que l’Associació Atlètica de Boston, fundada el 1887, escriu que va establir per als participants quan va organitzar la primera marató urbana, el 1897, d’on emanen totes les altres.

Parlem de tot just un any després de la reinterpretació a la primera olimpíada de l’època moderna de la batalla de Marató i d’uns anys en què l’estratègia expansiva del cristianisme dogmàtic s’havia concentrat en la pedagogia per contrarestar l’alfabetització emancipadora de les masses. La reconstrucció historicista del monestir de Ripoll va començar un any abans i la mort de Don Bosco, el fundador de les escoles salesianes, tot just un any després de la fundació atlètica de Boston.

Veure, avui, com tanta gent com els habitants de Vic o de Badia del Vallès participa en alguna de les sis maratons més reputades (Boston, Nova York, Berlín, Chicago, Londres i Tòquio) associades a l’ABBOTT World Marathon Majors (les maratons més grans del món, patrocinades per l’empresa farmacèutica ABBOTT, fundada a Chicago el 1888), fa pensar si la pedagogia de cansar els adolescents a còpia d’esport per apaivagar revoltes no ha mutat en aquesta addicció moderna. I veure com comencen a córrer en onades al tret d’un canó militar i al so del New York, New York, de Frank Sinatra, esgarrifa.