L’evolució i la disponibilitat
Laura Peña es retira definitivament amb 25 anys i 6 mesos després que decidís parar i no acabar la seva primera temporada en l’Spar Girona, per qui havia signat per dos anys. La base de Vilassar de Mar (1,73 m, 1998), jugadora revelació de la Lliga Femenina (2022), deia llavors a les xarxes socials: “Fa uns anys que hi ha alguna cosa a dins meu que no està bé, que no funciona, i que no em permetia fer i gaudir del que més m’apassionava.”
Formada en el Mataró, Peña va pujar a Lliga Femenina el 2017 amb el Sant Adrià, amb qui va jugar els dos cursos del conjunt del Besòs en la categoria abans de signar pel Cadí, del qual va fitxar per l’Uni després de quatre temporades a l’Alt Urgell. En l’última va jugar fins al febrer per una lesió a l’espatlla. Aleshores ja compartia vestidor amb Laia Raventós (1,70 m, 1997), que el mateix estiu que la maresmenca arribava a Fontajau no acceptava l’oferta de renovació i, havent estat un any en blanc, la setmana passada anunciava que torna. Reapareixerà demà passat a casa contra el Gernika d’Irati Etxarri; MVP estatal amb el Sedis també el 22.
Les dues bases tenen un talent que no se l’acaben. Pot ser, la responsabilitat afegida de dirigir un equip i mirar de fer-lo millor, una càrrega? Com Ricky Rubio o Marta Xargay. Exposades des de molt joves i internacionals en categories de formació –l’osonenca va jugar als EUA–, haver vist el somriure de Peña a un parquet és un privilegi. I prioritzar la psique al físic, urgent en tots els àmbits i estaments.