El Girona rep el Leganés amb la necessitat de sumar els tres punts. El començament d’aquesta temporada històrica, perquè juga la Champions League, ha resultat molt més complicada del que s’esperava. Jugar tres competicions crema i és d’equip gran. I l’equip entrenat per Míchel va meravellar l’any passat però no està entre els grans. Al contrari, és la seva primera experiència. No diré res de nou tornant a recordar que la temporada passada hi havia uns jugadors que ara no hi són. Ni Savinho, ni Dovbyk, ni Aleix Garcia, ni Yan Couto, ni Eric Garcia són ara en el Girona. Però tot el que el curs passat va sortir bé, fins i tot algunes decisions arbitrals, aquesta temporada s’ha girat en contra. A causa de les lesions, Míchel ha tingut un equip titular amb algun reserva inclòs, a la graderia. I una bogeria de partits, cada tres dies: lliga, Champions i copa. Sense possibilitat de recuperació, perdent jugadors per lesió a cada partit jugat i sense poder utilitzar la gent jove del B en el cas de la copa per una reglamentació pensada de cares a la galeria i no per al futbol. O és que és un problema que els joves tinguin minuts en la copa contra equips inferiors? No hauria de ser-ho, però cal quedar bé amb els clubs, i d’aquí aquesta copa que porta grans clubs a camps d’equips de la lliga elit o de tercera federació i que els obliga a jugar amb set o més jugadors del primer equip. Això és una problema si tens dotze o tretze lesionats.

El Girona va resoldre bé la copa a Almendralejo, que havia tingut un històric Extremadura a primera els anys noranta. Però va caure Danjuma lesionat. I jugadors amb una càrrega brutal de minuts van haver de competir. El que dèiem, tot el que la temporada passada va anar bé, aquesta es gira en contra. Lesionats i més lesionats, que el club haurà d’analitzar el perquè, al marge de la mala sort, i en el pitjor moment de la temporada, quan arriben partits que són aquells en què el Girona es juga les garrofes. I ho fa en una situació patètica. Amb massa lesionats i amb massa càrrega de minuts per als jugadors que encara aguanten. Es va perdre a Las Palmas amb un arbitratge desastrós i que directament va perjudicar el Girona, avui arriba el Leganés i després venen el Getafe i l’Espanyol. I entremig, Champions.

Aquest són els partits en què el Girona es juga la lliga. A les Canàries es va perdre i l’equip està a prop dels llocs de descens. En condicions normals, crec que el Girona resoldria bé aquests enfrontaments. Ara, amb tants lesionats, és més complicat, i si no ho fa podria patir. Momentàniament perquè, encara que no m’agradi fer pronòstics a llarg termini, estic convençut que el Girona remuntarà la situació i acabarà lluitant de la meitat per amunt de la taula.

Amb tot això, l’afició està emprenyada. Molt emprenyada pel preu de les entrades contra el Liverpool. Per avui s’ha convocat una mocadorada d’aficionats i penyistes. En el minut 12, per allò de l’afició. No em posaré pas ara a defensar els gestors del club perquè ja en saben prou ells, si volen. Però no m’agrada la mocadorada a mig partit. Ara és un d’aquells moments en què l’equip necessita l’afició, i estic convençut que la tindrà al seu costat, i em refereixo a l’afició, i no als que s’hi han apuntat en l’època bona. Cal mostrar suport a l’equip passi el que passi. I amb això no vull dir que no n’hi hagi, de mocadors, perquè l’espectador pot dir el que vulgui, però millor al final del partit. Un partit que el Girona sortirà a guanyar.