El futbol d’elit corre el risc de quedar eixut, sec com la mamella d’una vaca a la qual després de munyir-la i munyir-la fins a la sacietat ja no li raja ni una gota. Els cossos dels futbolistes no són una mamella divina amb llet infinita. Ells també tenen un límit físic, humà, i aquest límit ja fa temps que ha estat atropellat per la saturació de partits d’un calendari diabòlic. El que abans eren indicis ara ja són certeses i alarma. Éder Militão (Real Madrid), Ilias Akhomach (Vila-real) i Enric Franquesa (Leganés). L’última jornada a primera divisió ens ha deixat tres lesions de lligaments encreuats al genoll. Casualitat? No. Causalitat. Massa partits. El futbolista està espremut, immers en una espiral de partits que no respecta els processos naturals de recuperació. Els jugadors acumulen fatiga, els seus cossos tenen estrès muscular i el risc de lesionar-se ha crescut exponencialment els últims anys. Hi ha jugadors que acumulen 300 minuts a la setmana, amb partits cada tres dies, i poden arribar als 72 partits per temporada. Una bestiesa. En els últims quinze mesos, el Madrid ha tingut cinc trencaments de lligaments encreuats i, segons el portal web Transfermarkt, actualment hi ha gairebé una cinquantena de futbolistes de baixa per aquesta greu lesió en les cinc grans lligues europees, entre ells l’actual Pilota d’Or. A la lliga espanyola, en tretze jornades, ja n’hi ha hagut vuit casos. Al Barça ho ha pagat Marc Bernal. Ter Stegen té afectat el tendó rotular. Canvia el nom però no el rerefons. Si matem la vaca, matarem el futbol.