Poc més de 24 hores van separar el debut de Raúl Asencio amb el Madrid i el de Ferran Ruiz amb el Girona. Són dos dels quatre jugadors que formaven part de les categories inferiors del Madrid el curs passat acusats de difondre un vídeo sexual amb una menor. És veritat que el jugador del Madrid no va participar en les relacions sexuals mentre que el del Girona sí. Unes relacions que, per molt rebuig que puguin generar, van ser consentides, així que al delicte a què s’exposen és idèntic en els dos casos. La ressaca que han generat els seus debuts, però, és del tot diferent. Per a Asencio, tot són elogis pels minuts que va disputar en substitució del lesionat Militão, mentre que a Girona tot són crítiques molt contundents de l’afició, que no vol tenir un jugador implicat en un cas així a la plantilla. La meva posició és clara: cap club hauria de donar aixopluc a cap dels implicats i que el Girona fitxés Ferran va ser una errada colossal. Que debuti amb el primer equip o no, és el menys important. El que celebro, però, és la diferència de reaccions a Madrid i a Girona. La diferència de consciència social entre un entorn i l’altre és abismal, i sempre em posaré al costat de qui no doni cabuda a fets així. Un aplaudiment, doncs, per a qui des del respecte ha estat crític públicament amb aquest fet que va més enllà del futbol. I sí, el Girona s’ho ha de fer mirar, perquè tenir una afició crítica és una sort. Demanar silenci, en canvi, un error. De callar ja ho fan a Madrid.