El cas de Yangel Herrera, lesionat en el minut 13 del partit de dijous amb la selecció veneçolana, és només l’últim capítol del “virus FIFA” que afecta el Girona i tants altres clubs. Amb un calendari carregat de lliga, Champions i copa, a més de desplaçaments ridículs, el desgast per als jugadors és insostenible. Herrera, per exemple, ha de recórrer més de 7.000 km per jugar amb la seva selecció, adaptant-se a nous hàbits, entrenaments i competicions, per després tornar exhaust al club que, recordem-ho, és qui paga el seu sou.

No es tracta de rebutjar les seleccions, sinó de posar en qüestió un calendari que no dona treva i que deteriora el nivell de joc, l’espectacle i, sobretot, la salut dels jugadors. El futbol necessita cuidar millor la seva peça més valuosa: el jugador. És inadmissible que aquest factor s’oblidi, convertint-los en simples peons d’una maquinària que només busca rendibilitat econòmica. Personalment, ja fa anys que he perdut l’interès per les seleccions. No m’hi sento identificat i encara menys quan veig com els jugadors de lliga van caient com mosques. Clubs com el Girona haurien d’unir esforços per exigir una reestructuració d’aquest calendari ferotge que, a més, desconcerta els aficionats amb canvis d’horaris constants.

Cal posar fi a aquests viatges innecessaris i a l’explotació del jugador. Cubarsí n’és un altre exemple. Ferit encara de Belgrad, és cridat a última hora i, un cop a la llista, desconvocat per a Dinamarca. S’ha d’actuar, ara és el moment.