Hansi Flick és una de les sensacions d’aquesta temporada. El tècnic alemany va aterrar al Barça sense fer gaire soroll i, en poquíssim temps, ha convertit un equip que semblava desterrat a un que és candidat a tot. Es diu aviat. I, tot plegat, amb una plantilla minvadíssima, per les lesions i també per les baixes que va haver-hi a l’estiu. Ha imprès el seu segell al grup, amb trets característics, sobretot des del punt de vista defensiu, com l’agressiva i compassada pressió alta, i també per com d’avançada està la línia defensiva inclús en situacions de replegament. Això últim és una passada de veure i, tot i ser temerari, li està funcionant. I també, en atac, l’ha dotat d’identitat: amb pilota és un conjunt dinàmic, que ataca amb molta gent i que sotmet i genera. Ha sabut donar a l’equip una estructura col·lectiva que fa potenciar cadascun dels seus futbolistes individualment i és per això que Kounde, Iñigo Martínez, Pedri, Raphinha o Lewandowski, per exemple, semblen ara uns altres jugadors. Fins al moment, a Flick no se li pot posar cap pega. Ans al contrari. Tot i això, hi ha una cosa que sí que trobo a faltar en ell: que de portes enfora no doni explicacions futbolístiques més profundes. I no és ni criticable, ja que no afecta el rendiment de l’equip, i segur que a molts els semblarà una ximpleria, però a mi m’agradaria sentir-lo parlar amb més deteniment del joc. Per saber què pensa, per què decideix una cosa o una altra i per aprendre’n, perquè evidentment de futbol en sap un niu. I és que quan se li fa una pregunta referida al joc, no s’hi atura i és superficial. No sé si és el hàndicap de l’idioma –les seves respostes en les rodes de premsa són en anglès– i no vol embolics de traducció o que, simplement, no li interessa fer-ho perquè realment tampoc té res a guanyar-hi, però jo ho trobo a faltar.