Tres equips catalans, un de gallec, cinc de portuguesos, dos de francesos i un d’italià –no és cap acudit dolent d’antes–, enceten entre avui demà la fase de grups de la lliga europea, amb dos grups de sis equips tots contra tots a doble volta. Portugal mana. És normal. Té la millor lliga i ha dominat Europa. El Barça va celebrar el darrer títol el 2018. I encara hi falta el vigent campió, l’Sporting, que no va superar la fase de grups perquè en la lliga no va quedar prou amunt. És llàstima perquè té un gran equip. De fet, el curs passat va eliminar el Barça en els quarts. El campió hauria d’estar classificat per a la fase de grups de ple dret directament. De fet, dels dotze equips que la juguen n’hi ha diversos de més fluixos, i la fase podria ser encara més competitiva. Un dels errors que reprodueix la remodelada lliga europea és que alguns partits a Portugal es continuen jugant a les 21 h o 21.30 d’ells, en el seu prime time televisiu. O sigui una hora més a Catalunya. L’escenari idoni perquè no surti publicat enlloc o que es redueixi a quatre ratlles. I l’hoquei sobre patins no va gens sobrat en la repercussió mediàtica que diguem, encara que al nostre país hi ha força seguiment. Menor que a Portugal, això sí. Sigui com vulgui, el Barça, el Reus i el Noia, tres equips que ja han estat campions d’Europa, representen el nostre hoquei, tots tres enquadrats en el mateix grup. El Barça és el rei europeu, amb 22 títols; el Reus, el segon, amb vuit, i el Noia la va guanyar el curs 1988/89. Sort a tots tres.