En una època en què la decoració nòrdica ha triomfat, un estil que ens evoca un espai acollidor càlid, on ser mimat i que ens transmet benestar. I que podríem dir que es fonamenta en sis regles essencials que conformen un estil verdaderament reconeixible. La combinació de formes harmonioses i netes, amb el lema “menys és més”, i on reconeixem el contrast entre els blancs o millor dit els colors dessaturats i tons neutres, amb contrast amb la fusta, el verd de les plantes i matèries naturals i un toc de negre.

Un estil que ens ha fet descobrir que el blanc no és només un color, sinó que ara ja coneixem el blanc pur, el blanc ou, l’os, el trencat, el guix, el seda i etc. fins arribar als grisos i un llarg seguit d’adjectius, per tant un ampli ventall d’ingredients que combinen si els utilitzem amb la proporció justa. Vet aquí, però, que en altres àmbits tendim a dicotomitzar, portar les coses a l’extrem, o blanc (aquest sí només pur) o negre. M’explicaré, quantes vegades heu escoltat frases com:

• És més important l’esport de base o l’esport d’elit

• És més educador l’esport escolar o l’esport federat

• Esport per a tothom o grans esdeveniments

Per mi, en pronunciar aquestes frases entrem en terreny estèril, en aquestes converses per reforçar un punt sovint desprestigiem el que considerem l’altre extrem. I cal? L’esport és ampli i seria com els diferents matisos que abans he descrit, hi ha espai per a tothom, i tot és necessari alhora. O tenir referents com ara tenim d’esportistes femenines no ajuda a impulsar l’esport de base? Dades: l’augment de llicències femenines augmentava un 4% anual de mitjana, però del 2021 al 2023 l’increment ha estat del 20%, és casualitat que ara veiem més referents al mitjans de comunicació i grans esdeveniments en els quals elles són les protagonistes? Per mi aquest és el model, l’esport circular, en el qual totes les seves modalitats es retroalimenten.

Una habitació 100% blanca ens evoca a fredor, què li dona caliu si no són els contrapunts de la verdor, textures interessants i tocs de negre industrial. Doncs així és la meva habitació esportiva, amb mainada que escull fer esport escolar, d’altra que escull esport federat, que a mig camí potser canvia d’opció i qui opta per esport oci i també de tant en tant esport espectacle, tot això configura un entorn en el qual créixer amb el bo i millor depèn del moment.

“No t’has de posar límits en res. Com més somiïs (i experimentis) més lluny arribaràs” (Michael Phelps)