El Circuit, o com lluir sense soroll
L’última al Santiago Bernabéu és l’escàndol de l’Sky Bar, que havia de ser la joia de la corona, no està ni obert i només acumula impagaments i maldecaps cap al club blanc. A Madrid tot són cents i milers, almenys de paraula. Així van presentar l’acord per dur la fórmula 1 a Madrid Martínez-Almeida, Díaz Ayuso i tot el seguici. Havia de ser un abans i un després. No ho presentaven amb la voluntat d’afegir-se a un circ amb escenaris carregats d’història, no. Havia de ser el millor, allò que no s’havia vist mai. Veurem com evoluciona, si són capaços de trobar els inversors de què presumien sense tenir i en quins fets es tradueixen les paraules.
Aquí, amb menys soroll, anem fent. És evident que la moguda madrilenya generava incertesa respecte a la continuïtat del Circuit de Barcelona-Catalunya, entre altres coses perquè el 2026 s’acaba el contracte. Però sempre s’ha venut tranquil·litat, confiança i feina. Allò de coincidir dos escenaris d’un mateix estat tampoc hauria de ser obstacle si qui mana cobra. Però tampoc és qüestió d’oferir una morterada de diners per garantir un gran premi a Montmeló; és, també, qüestió d’entendre’s i de fer entendre la solvència, la fiabilitat i l’experiència acumulada i avalada, entre molts altres, pels pilots, al cap i a la fi els protagonistes del circ. La marca Circuit, reforçada i revalorada amb la impecable organització, de pressa i corrents, del gran premi de MotoGP que s’havia de fer a Xest. Va ser una lliçó. O com presumir sense fer soroll.