Lamine Yamal és el màxim assistent de la lliga (7), el setè golejador (5), el rei a l’hora de regatejar i, a sobre, també fa un treball exquisit en defensa, provocant faltes en moments clau i recuperant l’esfèrica quan pertoca. Qualsevol equip el trobaria a faltar. També el Barça. Amb ell al terreny de joc o sense, tot canvia. La cara que mostra el conjunt blaugrana quan el de Rocafonda es mira el partit des de la graderia n’és una de ben diferent de quan pot saltar a la gespa. Els números són clars. Tres partits sense que la jove perla blaugrana surti des de l’inici i tres ensopegades, contra l’Osasuna, la Real Sociedad i el Celta. Vuit punts que s’han deixat escapar sota el mateix denominador comú. Hi ha Laminedependència? Arribats a aquest punt de la temporada, sí.

Ara, és feina de Hansi Flick trobar la tecla correcta per mirar de capgirar aquesta situació. També els futbolistes han de fer un pas endavant. A Balaídos van rebre un nou avís. El Barça no pot dependre només i dipositar tantes esperances i expectatives en un jugador de 17 anys, per bé que ja ha demostrat amb una naturalitat insultant que està preparat per ser el líder d’aquest equip. És la referència en atac, el motor de les idees creatives i qui s’atreveix sempre amb la pilota als peus. Les tres ensopegades són una prova més del seu talent i impacte en l’equip, però cal trobar una solució immediata per suplir les seves absències.