Durant els seus cent vint-i-cinc anys d’història, el Barça ha fet realitat el ser “més que un club” assumint el compromís de la defensa de la cultura catalana, un lligam reflectit en la catalanització del nom del fundador i en l’ús de la llengua oral i escrita. Durant la II República, el caràcter cultural del club quedà recollit en els estatuts aprovats el 1932 per la junta de Joan Coma i en la creació de la Delegació de Cultura dirigida per Antoni Cabestany. Després de la redacció dels estatuts franquistes en castellà, Montal (fill) recuperà el català a la megafonia de l’estadi i com a llengua oficial. També s’incorporaren al butlletí les millors plomes de la literatura catalana, dins la secció “Els nostres escriptors”, i el club s’adherí al Congrés de Cultura Catalana. Posteriorment, Núñez cedí el Camp Nou per al concert en defensa de la llengua el 1981; Rosell presentà un comunicat en favor del català i impulsà el 2013 el pla “Barça Cultura”, i Laporta signà un conveni amb Òmnium Cultural (2022).

Una de les peculiaritats més significatives del FC Barcelona és el seu caràcter poliesportiu. Tot i néixer com un club de futbol, al llarg de la seva història ha anat creant seccions d’altres esports, dels quals s’ha convertit en un referent europeu i mundial. Joaquim Peris de Vargas oficialitzà la primera, la d’atletisme (1915); Enric Cardona, la d’hoquei herba (1923); Gamper, la de rugbi (1924), i Balaguer, la de bàsquet (1926). Posteriorment el marquès de la Mesa de Asta creà les d’hoquei patins (1942) i handbol (1943). Durant la presidència de Montal (fill) apareixen el patinatge artístic, el voleibol i l’hoquei gel. Amb Núñez s’incorpora el futbol sala (1978) i es consoliden totes les seccions professionals convertint-les en capdavanteres a les competicions nacionals, amb un ple el 1999, i europees. Gaspart aconseguí la primera Eurolliga de bàsquet; Laporta, la segona; Rosell, el rècord de títols en una temporada (17); Bartomeu, una xifra inèdita durant un mandat (gairebé 100 títols), i, de nou Laporta, les sis lligues espanyoles.

Menció a part mereix el futbol femení. Abans de la Guerra Civil, a través d’Esteve Sala, Anna Maria Martínez Sagi fou la primera dona europea a ocupar un lloc de responsabilitat en el futbol. L’intent fallit de tenir una secció femenina comportà la seva dimissió. Gaspart rescabalà aquest deute històric incorporant el CF Barcelona dins l’estructura del club a principis de segle. Tanmateix, el gran salt qualitatiu es produí amb la professionalització impulsada per Bartomeu el 2015 tot aportant les majors alegries al barcelonisme els darrers anys. En una època convulsa, l’equip femení ha estat motiu d’orgull i ha mantingut el prestigi internacional del club gràcies a les 3 Champions guanyades i a les 4 Pilotes d’Or obtingudes per les seves jugadores.

Un altre gran actiu del Barça és el patrimoni vinculat a les seves instal·lacions esportives. Cap club del món és propietari d’un estadi i d’un pavelló per a tants espectadors, a més d’una gran ciutat esportiva i d’un centre de formació poliesportiu de referència. En veure que el camp del carrer Indústria quedava petit, Rosés inicià el projecte de les Corts que inaugurà Gamper el 1922. Arran de l’èxit del Barça de Kubala, Montal (pare) adquirí els terrenys per construir un futur camp, responsabilitat que va recaure en Francesc Miró Sans. Les gestions d’Enric Llaudet per a la requalificació dels terrenys de les Corts possibilitaren la recuperació del deute generat pel Camp Nou. La seva ampliació per part de Núñez incrementà els ingressos del club fins que el pas del temps i l’evolució del negoci futbolístic han fet necessària una reforma inclosa dins l’Espai Barça. Una obra aprovada per mitjà d’un referèndum convocat per Rossell i executat per Bartomeu que, després d’una dècada, finalment Laporta ha tirat endavant. Aquesta transformació patrimonial també inclou un nou Palau, en substitució del construït per Montal (fill), als terrenys del miniestadi construït per Núñez el 1982.

Una antiga masia de 1702 situada al costat del Camp Nou passà a ser durant el mandat de Núñez la residència dels joves jugadors del planter que vivien fora de Barcelona. Alguns d’ells van adquirir un gran protagonisme dins el dream team (Ferrer, Amor, Guardiola, Sergi o Busquets). A partir de la decisió de Cruyff d’aplicar un mateix estil i sistema de joc a totes les categories inferiors, la Masia deixà de ser un edifici per convertir-se en un segell futbolístic del club que gaudeix del reconeixement mundial. Si bé la primera gran fornada, la lleva del Pelat, no gaudí de gaires oportunitats, posteriorment un gran nombre de jugadors del planter han format part dels triomfs més importants de la història del club fins a arribar a ocupar l’històric podi de la Pilota d’Or 2010 o aconseguir quatre Golden Boy. Un èxit sense precedents en què han participat tots els presidents, ja sigui fitxant-los o fent-los debutar al primer equip.