L’APUNT
La pilota, la Masia, el país
Miró, Tàpies, Barceló. El 75è, el centenari, el 125è. Cada 25 anys, una celebració simbòlica que ajuda a situar la dimensió del club, a agafar context històric sobretot als que menys n’han viscut i a valorar amb perspectiva l’evolució de l’últim cicle. Des que va fer els 100 fins ara, el Barça pot presumir d’haver protagonitzat una de les etapes més brillants del futbol mundial, amb l’equip que va meravellar tothom, dirigit per Pep Guardiola i amb Messi, Xavi i Iniesta acaparant el podi de la Pilota d’Or, una imatge icònica, amb el què i el com, que aglutinava dos preceptes, dels quals convindria no desviar-se mai ni deslligar-los. Volem la pilota, diu el lema del 125è aniversari. La pilota, i la Masia, que és al cap i a la fi on s’aprèn a voler l’esfèrica, a voler dominar els partits, a voler imposar un estil, a voler guanyar seguint un camí. I en moments de dificultat econòmica i impossibilitat de fer fitxatges, torna a mostrar que és aposta segura. Com la que ha fet el club per l’equip femení, l’aportació més revolucionària, i de les més encertades si no la que ho és més, de l’últim cicle històric blaugrana. Amb la col·lecció de títols, les tres Champions amb aspiracions d’allargar el domini, les quatre Pilotes d’Or consecutives entre Alèxia i Aitana, i la reproducció d’aquell podi blaugrana que semblava irrepetible. I amb el volem la pilota impregnat en la manera de guanyar.
El 125è aniversari serà el de la remodelació del Camp Nou, tot i que el retorn s’ha retardat i que l’obra definitiva, que ha de servir de motor de la recuperació econòmica d’un club amb la salut molt delicada pels pecats que ha comès, encara es farà pregar una mica més. El Barça bufa espelmes mantenint també el caràcter multiesportiu, un altre fet diferencial. Amb les dificultats del context econòmic, això sí, i la competència creixent que provoquen els clubs-estat i les inversions il·limitades de capital estranger, que posen en quarantena la voluntat –manifestada de manera reiterada per Laporta– de preservar el model de propietat blaugrana. Serà viable sense modular res? Fins quan? Fa de mal dir com s’hi arribarà d’aquí a 25 anys. És clar que també fa de mal dir com hi arribarà el país, l’altre gran punt de connexió de la història del Barça, exponent i reflex de la identitat catalana. Per molts anys.