Hi ha juga­dors i juga­do­res invi­si­bles. Hi són i fan una tasca de for­mi­gueta impres­cin­di­ble per al col·lec­tiu, però que no entra pels ulls que s’acla­pa­ren amb l’espec­ta­cu­la­ri­tat. I a Girona en tenim un exem­ple de manual: Marta Cane­lla, de l’Uni. Amb ...