A Europa el bàsquet es viu amb un dramatisme que no té en la lliga regular de l’NBA. Però això està canviant. A l’NBA ja fan partits fora dels Estats Units. A l’Eurolliga es farà la Final Four a Abu Dhabi. Ahir va acabar la primera volta de la competició europea i ho va fer amb el Barça desè amb 8 derrotes, amb el Madrid dotzè amb més derrotes (9) que victòries (8) i amb el Baskonia quinzè (7-10). En anys anteriors això hauria estat fulminació dels entrenadors. Però és que entre el líder París, que suma 11 victòries, i l’onzè classificat, que és el Milà, només hi ha dues victòries de diferència. Jugar l’Eurolliga és d’una duresa extrema que passa factura també a l’ACB i seria bo que clubs, jugadors i aficionats fessin una reflexió i donessin una importància relativa a les derrotes. A Europa, com a l’NBA, tothom ja perd. Una altra cosa són les sensacions que transmetin. A l’Eurolliga, com a l’NBA, no hi ha la pressió del descens. És important arribar al play-off i el play-in en bones condicions. Ara que es celebren els 25 anys de l’Eurolliga s’estan fent enquestes per escollir els millor jugadors de la història. Dues reflexions: actualment hi ha grans equips però poques superestrelles. I hi ha poques estrelles emergents com va passar amb Doncic. El talent que apareix a Europa va cap a l’NBA. Com probablement farà Theo Maledon, del Villeurbanne. Atenció a la dada: Maledon (23 anys) és l’únic entre els 20 més valorats que està per sota dels 25 anys! Les estrelles d’ara a Europa se’ns estan fent grans.