Galets, carn d’olla i futbol americà

A tot arreu pot­ser ja és una mica així, però els Estats Units han estat un país, i una soci­e­tat, que par­ti­cu­lar­ment han anat fent a par­tir de grans acords o con­sen­sos, més o menys tàcits, que ara de cop i volta tron­to­llen. Espor­ti­va­ment par­lant no consta en cap docu­ment ofi­cial que fos així, però Atlàntic enllà les grans lli­gues tenien par­lat i pac­tat de sotamà repar­tir-se les dates més suco­ses del calen­dari d’una manera equi­ta­tiva. Traduït en negre sobre blanc, això volia dir que el beis­bol, la gran lliga d’estiu, explo­tava comer­ci­al­ment, i en soli­tari, el 4 de juliol, men­tre que el fut­bol ame­ricà feia el mateix amb el Thanks­gi­ving i l’NBA, amb el dia de Nadal. Aquest joc d’equi­li­bris mer­can­til, que s’havia anat man­te­nint de manera no ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zada durant anys i panys, ha estat, però, posat ober­ta­ment en qüestió aquest 2024. Apli­cant aque­lla lògica pròpia del capi­ta­lisme més essen­ci­a­lista, l’NFL –la patro­nal del fut­bol ame­ricà– ha deci­dit que en aquesta vida no calen ni amics ni ali­ats quan ets el més fort de la tribu, i per això ha pro­gra­mat dos par­tits de com­pe­tició ofi­cial també el 25 de desem­bre. L’OPA, doncs, a l’NBA ja és més que explícita.

La mani­o­bra en si, no només té una gran trans­cendència pel fet de cor­ro­bo­rar la volun­tat colo­nit­za­dora que l’NFL exhi­beix fa temps –orga­nit­zant, per exem­ple, cada cop més par­tits a l’estran­ger–, sinó també per com s’ha fet. I és que en aquesta aven­tura de Nadal la lliga de fut­bol ame­ricà no ha esco­llit com a aliat una cadena o un aliat tra­di­ci­o­nal, sinó Net­flix, empresa líder del sec­tor de l’stre­a­ming que compta els seus bene­fi­cis per milers de mili­ons de dòlars. I el pri­mer resul­tat que ha donat aquesta suma de con­veniència ha fet tre­mo­lar els fona­ments sobre els quals s’estruc­tu­rava, fins ara, un mer­cat tan lla­mi­ner com és el de les retrans­mis­si­ons espor­ti­ves als Estats Units. Mal­grat que els dos par­tits –un Texans-Ravens i un Chi­efs-Ste­e­lers– com­prats per Net­flix, a raó de 75 mili­ons de dòlars cadas­cun, espor­ti­va­ment no van tenir cap història més enllà de cer­ti­fi­car que Der­rick Henry encara té corda com a cor­re­dor, la seva audiència mit­jana va ser de 26 mili­ons d’espec­ta­dors, només als Estats Units. Per con­tra, dels cinc que l’NBA va donar aquell dia a través de l’ESPN, el que en va tenir més va ser un Lakers-War­ri­ors, que no és cap plat de segona taula, amb 7,7 mili­ons. Sumin i com­pa­rin.

Les audiències, doncs, ava­len aquest pri­mer movi­ment tàctic. I si a dos gegants com l’NFL i Net­flix units en la cir­cumstància els sur­ten els números, un ja pot pujar de peus que això tindrà con­tinuïtat, perquè tant l’un com l’altre, per sepa­rat, ja han acre­di­tat de sobres la seva capa­ci­tat per modi­fi­car al seu gust els hàbits de con­sum en el mer­cat de l’entre­te­ni­ment on-line. De cara al pro­per Nadal, doncs, ja poden posar les mans al foc que, després dels galets, la carn d’olla i el capó, la fes­ti­vi­tat més icònica de la civi­lit­zació occi­den­tal es coro­narà amb dos par­tits de fut­bol ame­ricà ben bé com si fóssim a Arkan­sas. Perquè la glo­ba­lit­zació, per si algú encara no n’estava al cas, és una cosa bas­tant sem­blant a això.