No hi ha cap mena de dubte que la bona educació que sotmet majoritàriament els pares i les mares del segle XXI va encaixar perfectament als Emirats Àrabs amb l’abraçada de Lamine Yamal i Neymar a la cerimònia dels Globe Soccer Awards, que va premiar-los a Dubai la vigília del dia de les nostres innocentades.

No sé si el lector sap que aquests premis tan esbombats ara pels mitjans d’educació massiva tenen una reputació molt per sobre de la tradició d’Europa. Per damunt dels anys i panys del pòsit europeu, en tan sols 14, la murrieria de les tribus del desert ha enfonsat el prestigi de la transmissió basada en models d’aprenentatge que, com el vi, demanen cultiu, celler i paciència. Aprofitant l’escletxa per on el nostre elitisme altiu foragita l’estupidesa, els emirats han xopat la cobdícia i l’especulació occidentals amb petrodòlars i amb les arts sofisticades d’encisar i vendre de què la seva literatura prou que ens hauria previngut, si el supremacisme de les nostres elits formatives –catòliques, protestants, totes judeocristianes– tan ocupades a sotmetre’ns històricament a la seva jerarquia no ens les haguessin escatimades.

La tan vantada tradició cristiana europea –com si en els darrers 2.000 anys, ni les preromanes ni la seva persistència no hi tinguessin res a veure i no li n’haguéssim d’imputar l’apropiació ni la tergiversació indegudes– ha format models tan emmotllats al seu gust i maneres que veure, avui, aquests premis –coneguts també com els Dubai d’Or– exaltats com si fossin res a tenir en compte o bé insulta la intel·ligència que encara la resisteix o bé en celebra la destrucció absoluta.

Des del 2010, quan va establir-los, el Consell d’Esports de Dubai (el Dubai Sports Council governamental dels Emirats Àrabs) ha captat, per organitzar-los, l’Associació de Clubs Europeus (constituïda a l’aixopluc dels articles 60 i seg. del Codi Civil de Suïssa) i l’Associació Europea d’Agents de Jugadors (la EFAA, tan advocada del bé comú com el roig de la Coca-Cola o el vermell trumpista) i s’ha dedicat a guardonar, perquè el lector es faci una idea dels seus valors, 12 vegades –de 14 convocatòries– Jorge Mendes com a millor agent o representant, altrament dit comissionista.

Per acabar-ho d’adobar, aquella nit, del divendres 27, el president de la institució àrab, el xeic Mansoor bin Mohammed bin Rashid Al Maktoum, va lliurar els 15ns Globe Soccer Dubai Awards 2024, com s’anomenen, als salons de l’Atlantis The Palm, l’hotel mastodòntic de l’illa artificial en forma de palmera que el lector distingirà de seguida tan aviat com busqui en el mapa la Jumeirah Palm, Dubai, que n’és l’adreça. Es tracta d’un establiment que enlluerna l’excentricitat ara ja molt més que no pas els sobrepassats de Las Vegas. Té 1.544 habitacions (d’entre 45 i 427 m² a un preu de 700 a 14.000 euros per nit), el parc aquàtic més gran del món (amb més de 65.000 animals marins), i una colla de dofins escampats a la zona de bany dels hostes, com qui en diu la piscina. També té dues suites submarines, la Poseidon i la Neptune, de 165 m², amb el dormitori envoltat de taurons i altres bestioles que neden i fan bombolles, i uns 35 restaurants de menjar tan selecte com el del turc Nusret Gökçe, conegut com a Salt Bae, especialista en carns de luxe. Els gurmets, però, la qualifiquen d’estafa pública feta per un elaborador d’hamburgueses vulgars sobrecuinades i servides per un animador estrafolari. Va ser precisament amb aquest personatge, amb qui Lamine Yamal va filmar-se en una escena nocturna prenent-li satisfet amb la llengua un tall de carn de la punta del ganivet llarg amb què el xef havia tallat un rodó de carn com un dansaire estrafet amb les ulleres fosques de l’estupidesa. Si tenen ganes de menjar carn de primera, no cal pas tanta ximpleria i fer-se veure; vagin, entre tants altres llocs del seu voltant, a Can Ton, de Santa Eulàlia de Riuprimer, demanin una mitjana de vedella de Sant Martí Sescorts i ja me’n daran contesta.

Hi vagin vostès, que no hi trobaran pas aquest noi perdut ni el seu representant, el dit Jorge Mendes, que aquests dies li està esgarrapant de la carcanada del Barça l’ampliació de contracte fins al 2030 i un augment milionari del sou amb el retorn de João Cancelo com a contrapès o torna.

També dubto que hi ensopeguin Lionel Andrés Messi Cuccittini amb la seva dona, Antonela Rocuzzo, celebrant que, com anunciava el Butlletí Oficial del Registre Mercantil núm. 248 del dia abans, el dijous 26 de desembre, havien fet fora de la seva societat el germà del futbolista com a administrador únic per transformar la SL familiar en la nova Edificio Rostower, socimi SA del carrer d’Urgell 204-208, 1r A, de Barcelona, des d’on invertir, com a president i vicepresidenta, 235 milions d’euros en actius (176 en béns immobles, segons la revista Forbes) en la compra especulativa d’edificis urbans per destinar-los a lloguer, amb l’ajuda, com a membres del consell d’administració, dels especialistes en enginyeria financera i legal Ramon Adell, de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques, doctor i catedràtic i assessor de Planeta Formación y Universidades, del Grupo Planeta i de La Razón, Antena3, La Sexa i Neox, i Alfons Nebot, director de Family Office de Messi, antic banquer de Credit Suisse, d’Andbank, d’Andorra, i conseller de Medpatrimonia, del grup d’empreses Med, creat pel Col·legi de Metges de Barcelona.

No hi trobaran pas, de ben segur, cap d’aquestes personalitats tan ben educades, però sí que hi podrien ensopegar, entre els habituals que poden fer, encara que tan sols sigui per Nadal, un extra que no estiri massa més el braç que no la màniga, el ressò de les paraules sobre la dignitat d’Aitana Bonamatí (també premiada allí, però absent de la insultant extravagància) dites per sobre de l’altiva docilitat catedràtica i periodística d’altres honorats durant l’acte de lliurament, tres dies abans, el dilluns 23, de la Creu de Sant Jordi. I aleshores, vostès també podrien decidir quin és els seu model d’esportista.