Més Aitanes que no Messis i Yamals

No hi ha cap mena de dubte que la bona edu­cació que sot­met majo­ritària­ment els pares i les mares del segle XXI va encai­xar per­fec­ta­ment als Emi­rats Àrabs amb l’abraçada de Lamine Yamal i Ney­mar a la cerimònia dels Globe Soc­cer Awards, que va pre­miar-los a Dubai la vigília del dia de les nos­tres inno­cen­ta­des.

No sé si el lec­tor sap que aquests pre­mis tan esbom­bats ara pels mit­jans d’edu­cació mas­siva tenen una repu­tació molt per sobre de la tra­dició d’Europa. Per damunt dels anys i panys del pòsit euro­peu, en tan sols 14, la mur­ri­e­ria de les tri­bus del desert ha enfon­sat el pres­tigi de la trans­missió basada en models d’apre­nen­tatge que, com el vi, dema­nen cul­tiu, celler i paciència. Apro­fi­tant l’escletxa per on el nos­tre eli­tisme altiu fora­gita l’estu­pi­desa, els emi­rats han xopat la cobdícia i l’espe­cu­lació occi­den­tals amb petrodòlars i amb les arts sofis­ti­ca­des d’enci­sar i ven­dre de què la seva lite­ra­tura prou que ens hau­ria pre­vin­gut, si el supre­ma­cisme de les nos­tres elits for­ma­ti­ves –catòliques, pro­tes­tants, totes jude­o­cris­ti­a­nes– tan ocu­pa­des a sot­me­tre’ns històrica­ment a la seva jerar­quia no ens les hagues­sin esca­ti­ma­des.

La tan van­tada tra­dició cris­ti­ana euro­pea –com si en els dar­rers 2.000 anys, ni les pre­ro­ma­nes ni la seva per­sistència no hi tin­gues­sin res a veure i no li n’haguéssim d’impu­tar l’apro­pi­ació ni la ter­gi­ver­sació inde­gu­des– ha for­mat models tan emmot­llats al seu gust i mane­res que veure, avui, aquests pre­mis –cone­guts també com els Dubai d’Or– exal­tats com si fos­sin res a tenir en compte o bé insulta la intel·ligència que encara la resis­teix o bé en cele­bra la des­trucció abso­luta.

Des del 2010, quan va esta­blir-los, el Con­sell d’Esports de Dubai (el Dubai Sports Coun­cil gover­na­men­tal dels Emi­rats Àrabs) ha cap­tat, per orga­nit­zar-los, l’Asso­ci­ació de Clubs Euro­peus (cons­tituïda a l’aixo­pluc dels arti­cles 60 i seg. del Codi Civil de Suïssa) i l’Asso­ci­ació Euro­pea d’Agents de Juga­dors (la EFAA, tan advo­cada del bé comú com el roig de la Coca-Cola o el ver­mell trum­pista) i s’ha dedi­cat a guar­do­nar, perquè el lec­tor es faci una idea dels seus valors, 12 vega­des –de 14 con­vo­catòries– Jorge Men­des com a millor agent o repre­sen­tant, altra­ment dit comis­si­o­nista.

Per aca­bar-ho d’ado­bar, aque­lla nit, del diven­dres 27, el pre­si­dent de la ins­ti­tució àrab, el xeic Man­soor bin Moham­med bin Ras­hid Al Mak­toum, va lliu­rar els 15ns Globe Soc­cer Dubai Awards 2024, com s’ano­me­nen, als salons de l’Atlan­tis The Palm, l’hotel mas­todòntic de l’illa arti­fi­cial en forma de pal­mera que el lec­tor dis­tin­girà de seguida tan aviat com bus­qui en el mapa la Jumei­rah Palm, Dubai, que n’és l’adreça. Es tracta d’un esta­bli­ment que enllu­erna l’excen­tri­ci­tat ara ja molt més que no pas els sobre­pas­sats de Las Vegas. Té 1.544 habi­ta­ci­ons (d’entre 45 i 427 m² a un preu de 700 a 14.000 euros per nit), el parc aquàtic més gran del món (amb més de 65.000 ani­mals marins), i una colla de dofins escam­pats a la zona de bany dels hos­tes, com qui en diu la pis­cina. També té dues sui­tes sub­ma­ri­nes, la Posei­don i la Nep­tune, de 165 m², amb el dor­mi­tori envol­tat de tau­rons i altres bes­ti­o­les que neden i fan bom­bo­lles, i uns 35 res­tau­rants de men­jar tan selecte com el del turc Nus­ret Gökçe, cone­gut com a Salt Bae, espe­ci­a­lista en carns de luxe. Els gur­mets, però, la qua­li­fi­quen d’estafa pública feta per un ela­bo­ra­dor d’ham­bur­gue­ses vul­gars sobre­cui­na­des i ser­vi­des per un ani­ma­dor estra­fo­lari. Va ser pre­ci­sa­ment amb aquest per­so­natge, amb qui Lamine Yamal va fil­mar-se en una escena noc­turna pre­nent-li satis­fet amb la llen­gua un tall de carn de la punta del gani­vet llarg amb què el xef havia tallat un rodó de carn com un dan­saire estra­fet amb les ulle­res fos­ques de l’estu­pi­desa. Si tenen ganes de men­jar carn de pri­mera, no cal pas tanta xim­ple­ria i fer-se veure; vagin, entre tants altres llocs del seu vol­tant, a Can Ton, de Santa Eulàlia de Riu­pri­mer, dema­nin una mit­jana de vede­lla de Sant Martí Ses­corts i ja me’n daran con­testa.

Hi vagin vostès, que no hi tro­ba­ran pas aquest noi per­dut ni el seu repre­sen­tant, el dit Jorge Men­des, que aquests dies li està esgar­ra­pant de la car­ca­nada del Barça l’ampli­ació de con­tracte fins al 2030 i un aug­ment mili­o­nari del sou amb el retorn de João Can­celo com a con­trapès o torna.

També dubto que hi enso­pe­guin Lio­nel Andrés Messi Cuc­cit­tini amb la seva dona, Anto­nela Rocuzzo, cele­brant que, com anun­ci­ava el But­lletí Ofi­cial del Regis­tre Mer­can­til núm. 248 del dia abans, el dijous 26 de desem­bre, havien fet fora de la seva soci­e­tat el germà del fut­bo­lista com a admi­nis­tra­dor únic per trans­for­mar la SL fami­liar en la nova Edi­fi­cio Ros­tower, socimi SA del car­rer d’Urgell 204-208, 1r A, de Bar­ce­lona, des d’on inver­tir, com a pre­si­dent i vice­pre­si­denta, 235 mili­ons d’euros en actius (176 en béns immo­bles, segons la revista For­bes) en la com­pra espe­cu­la­tiva d’edi­fi­cis urbans per des­ti­nar-los a llo­guer, amb l’ajuda, com a mem­bres del con­sell d’admi­nis­tració, dels espe­ci­a­lis­tes en engi­nye­ria finan­cera i legal Ramon Adell, de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques, doc­tor i catedràtic i asses­sor de Pla­neta For­mación y Uni­ver­si­da­des, del Grupo Pla­neta i de La Razón, Ante­na3, La Sexa i Neox, i Alfons Nebot, direc­tor de Family Office de Messi, antic ban­quer de Cre­dit Suisse, d’And­bank, d’Andorra, i con­se­ller de Med­pa­tri­mo­nia, del grup d’empre­ses Med, creat pel Col·legi de Met­ges de Bar­ce­lona.

No hi tro­ba­ran pas, de ben segur, cap d’aques­tes per­so­na­li­tats tan ben edu­ca­des, però sí que hi podrien enso­pe­gar, entre els habi­tu­als que poden fer, encara que tan sols sigui per Nadal, un extra que no estiri massa més el braç que no la màniga, el ressò de les parau­les sobre la dig­ni­tat d’Aitana Bona­matí (també pre­mi­ada allí, però absent de la insul­tant extra­vagància) dites per sobre de l’altiva doci­li­tat catedràtica i periodística d’altres hono­rats durant l’acte de lliu­ra­ment, tres dies abans, el dilluns 23, de la Creu de Sant Jordi. I ales­ho­res, vostès també podrien deci­dir quin és els seu model d’espor­tista.