Un grapat dels responsables mediàtics de silenciar l’hecatombe de Bartomeu ara demanen la dimissió de Laporta, una petició legítima que s’hauria articular en forma de moció de censura, però que té certa gràcia quan arriba dels que, excepte Víctor Font i alguns dels grups signants, es varen apartar al seu dia per gestionar la trencadissa econòmica i institucional d’un Bartomeu que hauria d’estar als tribunals, una negligència de l’actual junta (tot sigui dit) que només s’entén davant la capacitat de l’expresident de treure els draps bruts dels actuals governants: entre ells es maten però també entre ells es cobreixen.

Laporta ha comès errors, absolutament cert; ha anat al límit sense donar explicacions de moltes de les seves decisions contradictòries, és veritat; ha pensat una cosa el dilluns, n’ha fet una altra el dimarts i l’ha acabat rectificant el dimecres per tornar a la intuïció del diumenge, no ho nega ningú, però també se li ha de reconèixer la força de posar-se a davant del Barça quan la cadira només era apta per als inconscients passionals, i quan molts dels periodistes que ara posen el crit al cel estaven callats darrere els interessos mediàtics de sempre: cobrant de la junta sortint per manipular el relat, esperant una part del pastís per negar la decadència d’un club a la deriva o, pitjor encara, protegint l’equip directiu de Bartomeu per afavorir interessos superiors als del mateix Barça.

A partir d’aquí, si realment volen un canvi de gestió del club, doncs fora els simbolismes de cartes i que s’organitzi una moció de censura que Laporta podria acabar salvant (o no), però ara mateix, no incloent-hi Víctor Font i alguns dels grups que tampoc es va amagar en període de guerra, provoca un fàstic moral escoltar les veus que des del primer dia esperen amb ganes Laporta per refer-se dels favors perduts dels anys de Bartomeu: la doble moral clàssica dels que utilitzen el Barça com a via per aconseguir objectius aparentment superiors.

En definitiva, es pot creure en la necessitat d’un canvi de timó al Barça, es pot ser crític amb la gestió d’un Laporta paradoxal que ha estat incapaç d’explicar amb claredat molts dels moviments per tirar endavant el club, es pot demanar responsabilitats perquè la junta està buida dels especialistes que va presentar Laporta en campanya per legitimar el seu equip, però hi ha un sector que s’hauria de rentar la boca abans de parlar d’un Laporta que en moments límits del club no ha saltat del vaixell: la seva tornada tan sols tenia el risc d’embrutir la imatge del president del millor Barça de la història.

Així doncs, si realment volen un gir de dinàmiques, que deixin de fer aquesta oposició típica catalana d’escandalitzar-se perquè no em deixen manar a mi, que es tiri endavant amb una moció de censura com va fer Laporta amb Núñez i com van fer al mateix Laporta durant el primer mandat, que donin la veu als socis perquè considerin si els encerts de Laporta (no de la seva junta en aquest cas) són superiors globalment als errors, però deixem-nos de cartes de delegats de secundària. Moció de censura? Evidentment que sí, perquè tinguem clar on estem i tothom accepti els resultats com una treva temporal per frenar el guerracivilisme culer; ara, els tòxics que carreguen contra Laporta perquè van perdre el poder mediàtic amb la marxa de Bartomeu per la porta del darrere, doncs aquests millor seguiu amagats per decència, perquè quan obriu la boca ens segueix arribant el vostre tuf sense necessitat que bufi la tramuntana.