Qui fa el que pot no està obligat a més, però farem bé de mantenir un cert nivell d’exigència si no volem formar part del ramat de caps de bestiar en què ens estem convertint. Començant pel sistema educatiu, ara que començarem a mirar quan ve el primer pont, seguint pel sanitari, del qual només ens recordem per Santa Bàrbara, i acabant pel sector serveis, enfocats, com tot, a un oci que no troba mà d’obra qualificada ni per servir –i recollir– taules o reparar cotxes. I el llistó està a tot arreu, fins i tot a dir les coses pel seu nom i no acabar fent servir, per exemple, conceptes com clàssic o derbi a tot allò que es mou. Em pregunto: quan vam deixar-li de dir derbi al Barça - Madrid com quan érem petits i el vèiem a la televisió pública per manllevar el terme fet servir a l’Argentina per al Boca - River? I per què, en canvi, seguim fent servir el duel entre equips de la mateixa ciutat –o àrea metropolitana–, per molta rivalitat que hi pugui haver, generada en poc temps, per anomenar partits entre equips del mateix país separats per infraestructures dissenyades a l’època dels romans o en la Segona República?

Després passa el que passa. Aquesta nit mateix. Fontajau, o pagant el paquet extra de la plataforma que en té els drets. Dos equips catalans i projectes els directors esportius dels quals podrien ser premiats, ara que n’ha comença la temporada internacional amb els Globus d’Or, o el Nadal i el Josep Pla de literatura d’ahir. Haver fet la carrera professional sempre a l’ACB –menys un any als EUA en un dels casos– és prou meritori? Els resultats manen. I canten.