És cert que el Girona no passa el seu millor moment, sobretot lluny de Montilivi. Ahir es va fer evident que en atac l’equip genera poc. El control de la pilota és alt, però la capacitat de crear perill a l’àrea del rival segueix sent limitada. Ara bé, no oblidem un detall fonamental: es va guanyar. De vegades som massa exigents amb un equip que, tot i no arribar gaire a l’àrea del rival, continua competint. En un futbol on cada vegada es posa més èmfasi en el “com” més que en el “què”, és important no perdre de vista que sumar tres punts és el que realment compta. Amb 28 punts al sarró, el Girona segueix posant pressió a rivals com el Betis, la Real Sociedad o l’Osasuna en la lluita per Europa. Això, per al Girona, és un canvi de paradigma il·lusionant. L’equip no lluita pel descens, sinó per mantenir-se en posicions privilegiades que li obrin les portes a competicions europees. La victòria d’ahir, amb tan sols tres xuts i un gol decisiu, és el tipus de triomf que també suma i reforça. Certament, s’ha de millorar, però fer-ho amb els tres punts a la butxaca sempre és millor que fer-ho des de la frustració d’una derrota. És evident que individualitats com Tsygankov, Yangel Herrera i Iván Martín han de recuperar el seu millor nivell. A dalt, Abel Ruiz i Danjuma també necessiten millorar, i molt. Si es corregeixen aquests aspectes, Europa no serà un somni, sinó una realitat assolible. El Girona està en una posició envejable i hi ha motius per ser optimistes. Siguem constructius, i a creure en l’equip.