L’últim dia de l’any Barcelona va tornar a fer-se un lloc en el mapa atlètic internacional amb l’estratosfèric rècord del món de 5 km (13:54) segellat per la kenyana doble campiona olímpica Beatrice Chebet en la Cursa dels Nassos. L’organització, La Sansi i l’Ajuntament de Barcelona han trobat una fórmula que funciona, amb la cursa de 5 km per als atletes d’elit i la de 10 km oberta als corredors populars. L’èxit i el creixement d’aquesta cursa en ruta, i d’altres com la mitja marató i la marató de la capital catalana, contrasta amb el nivell del míting de pista que la Federació Catalana d’Atletisme (FCA) organitza cada any a l’estadi Joan Serrahima. Segurament, una ciutat que ha estat seu olímpica mereixeria una reunió atlètica de major categoria. Els esforços i la dedicació dels responsables de la FCA són evidents, tal com s’ha demostrat recentment en el míting internacional Catalunya, disputat a la pista coberta Carme Valero de Sabadell. Els recursos de la federació, però, són limitats i caldria una major implicació de l’Ajuntament, com ja ha fet en la mitja marató i la marató, per potenciar l’atletisme en pista. L’aposta per la ruta no hauria d’anar en detriment de la pista i més si és a l’agenda la possibilitat d’organitzar un mundial d’atletisme, el 2029 o més endavant, un dels pocs grans esdeveniments que encara no s’han disputat a Barcelona. El rellançament d’un míting no es fa d’un dia per l’altre i la data d’aquest any, el 28 de juny, coincidint amb l’europeu de seleccions a Madrid, no és segurament la millor opció.