És probablement la decisió més controvertida de Hansi Flick, si més no la que està generant més crítica i debat, per bé que ell és el primer de voler-ho tancar perquè encara ahir deixava clar que l’aposta per Szczesny és ferma. Hauria pogut esquivar-ho amb un “ja ho veurem”, quan se li insistia per saber quin porter jugarà contra l’Atalanta, però deu assumir que això només faria que alimentar encara més l’especulació. Juga Szczesny, i punt.

Tan cert és que Iñaki Peña havia ofert un bon rendiment aquesta temporada, millor que el que va transmetre l’anterior –els alts i baixos de l’equip tampoc hi ajudaven–, com que tothom tenia clar que, amb Ter Stegen en condicions, no hi hauria hagut espai per a la discussió. Cadascú tenia el seu rol ben marcat. De cop, la greu lesió de l’alemany conduïa els tècnics i el club a moure fitxa. La primera raó esgrimida era l’exagerada joventut i tendresa de la resta de porters. Però també es pot entendre que el paper que veien en Iñaki Peña d’un suplent preparat per quan faci falta entrar no els digués el mateix a l’hora de convertir-lo en el titular indiscutible. Ara bé, que l’escollit per apuntalar la porteria –en condicions econòmiques molt limitades, no ho oblidem– fos un que ja s’havia retirat contribuïa a reforçar els arguments dels que sí que interpretaven que Iñaki Peña pujava d’estatus i Szczesny era qui passava a ser el de les emergències. El relat no s’alterava perquè l’alacantí anava encadenant presències a l’onze. Fins que la supercopa, i aquell primer càstig per un retard, ho va canviar tot. Tant, que ja tenim el polonès com a porter titular i el porter del planter de suplent, com quan estava a l’ombra de Ter Stegen.

Ara que el relat ha canviat, la lectura que agafa força és la que diu que, per treure’l de la tranquil·litat de Marbella, a Szczesny se li va fer veure que, per poc que fos capaç de recuperar el nivell de mesos enrere, tindria l’oportunitat. Que no seria fer marxa enrere de la decisió de retirar-se per dedicar-se només a entrenar-se i a asseure’s a la banqueta blaugrana. I hauríem de convenir, també, que tot el procés del fitxatge es va fer des del convenciment que els tècnics el veien capaç de recuperar el millor to competitiu, perquè no estem parlant d’un encàrrec menor. I seguint amb el relat, tindria el seu sentit que, després d’un període per acabar d’agafar la forma –qui sap si pactat ja d’entrada o condicionat a l’evolució que li han vist o, per exemple, al rendiment d’Iñaki Peña que hagi demorat una mica més els plans inicials–, Flick hagi vist que és el moment d’activar l’aposta.

És veritat que, en les poques actuacions que li hem vist fins ara, Szcesny ha acumulat unes quantes accions com per generar intranquil·litat, amb decisions estranyes i sortides a destemps, que podríem arribar a atribuir a la inactivitat. Si ens quedem només amb els partits que hem vist al polonès, que és tot el que podem veure, realment sobta la decisió de Flick. Però també hauríem de tenir present que els tècnics –l’alemany sempre ha parlat d’una decisió presa en plural, afegint-hi els altres membres del cos tècnic– tenen eines, paràmetres i sobretot hores i hores d’entrenament que des de fora no controlem.

Ens deia no fa pas gaires anys un entrenador que li agradaria que els periodistes veiéssim els entrenaments perquè ens ajudaria a entendre més les seves decisions els dies de partit. No deixava de ser una contradicció, perquè si no els vèiem no era pas per falta de voluntat nostra sinó per l’impediment imposat pel club, en una mesura cada cop més estesa en l’esport professional. Una bunquerització que hem hagut d’anar acceptant fins a arribar a la paradoxa que, quan de tant en tant ens permeten assistir a 15 minuts de cortesia, els inicials, en què amb prou feines hi ha temps per veure els jugadors corrent fins al mig del camp i fent quatre tocs de pilota, som capaços de dir-ne entrenament obert i fins i tot fer crides a l’audiència animant-la a seguir-lo. El cas és que no veiem com treballen. I més enllà del que et puguin xerrar del dia a dia, ens guiem a partir del que veiem en els partits. Szczesny ha generat diversos ensurts. Però Flick hi confia. Alguna cosa més li ha vist. Qui sap si acabarà sent una aposta guanyadora o no. Si més no, amb el que ha fet fins ara, l’entrenador s’ha guanyat el dret que es respectin les seves decisions.