I si Flick té raó a la porteria?

És pro­ba­ble­ment la decisió més con­tro­ver­tida de Hansi Flick, si més no la que està gene­rant més crítica i debat, per bé que ell és el pri­mer de voler-ho tan­car perquè encara ahir dei­xava clar que l’aposta per Szc­zesny és ferma. Hau­ria pogut esqui­var-ho amb un “ja ho veu­rem”, quan se li insis­tia per saber quin por­ter jugarà con­tra l’Ata­lanta, però deu assu­mir que això només faria que ali­men­tar encara més l’espe­cu­lació. Juga Szc­zesny, i punt.

Tan cert és que Iñaki Peña havia ofert un bon ren­di­ment aquesta tem­po­rada, millor que el que va trans­me­tre l’ante­rior –els alts i bai­xos de l’equip tam­poc hi aju­da­ven–, com que tot­hom tenia clar que, amb Ter Ste­gen en con­di­ci­ons, no hi hau­ria hagut espai per a la dis­cussió. Cadascú tenia el seu rol ben mar­cat. De cop, la greu lesió de l’ale­many conduïa els tècnics i el club a moure fitxa. La pri­mera raó esgri­mida era l’exa­ge­rada joven­tut i ten­dresa de la resta de por­ters. Però també es pot enten­dre que el paper que veien en Iñaki Peña d’un suplent pre­pa­rat per quan faci falta entrar no els digués el mateix a l’hora de con­ver­tir-lo en el titu­lar indis­cu­ti­ble. Ara bé, que l’esco­llit per apun­ta­lar la por­te­ria –en con­di­ci­ons econòmiques molt limi­ta­des, no ho obli­dem– fos un que ja s’havia reti­rat con­tribuïa a reforçar els argu­ments dels que sí que inter­pre­ta­ven que Iñaki Peña pujava d’esta­tus i Szc­zesny era qui pas­sava a ser el de les emergències. El relat no s’alte­rava perquè l’ala­cantí anava enca­de­nant presències a l’onze. Fins que la super­copa, i aquell pri­mer càstig per un retard, ho va can­viar tot. Tant, que ja tenim el polonès com a por­ter titu­lar i el por­ter del plan­ter de suplent, com quan estava a l’ombra de Ter Ste­gen.

Ara que el relat ha can­viat, la lec­tura que agafa força és la que diu que, per treure’l de la tran­quil·litat de Mar­be­lla, a Szc­zesny se li va fer veure que, per poc que fos capaç de recu­pe­rar el nivell de mesos enrere, tin­dria l’opor­tu­ni­tat. Que no seria fer marxa enrere de la decisió de reti­rar-se per dedi­car-se només a entre­nar-se i a asseure’s a la ban­queta blau­grana. I hauríem de con­ve­nir, també, que tot el procés del fit­xatge es va fer des del con­ven­ci­ment que els tècnics el veien capaç de recu­pe­rar el millor to com­pe­ti­tiu, perquè no estem par­lant d’un encàrrec menor. I seguint amb el relat, tin­dria el seu sen­tit que, després d’un període per aca­bar d’aga­far la forma –qui sap si pac­tat ja d’entrada o con­di­ci­o­nat a l’evo­lució que li han vist o, per exem­ple, al ren­di­ment d’Iñaki Peña que hagi demo­rat una mica més els plans ini­ci­als–, Flick hagi vist que és el moment d’acti­var l’aposta.

És veri­tat que, en les poques actu­a­ci­ons que li hem vist fins ara, Szcesny ha acu­mu­lat unes quan­tes acci­ons com per gene­rar intran­quil·litat, amb deci­si­ons estra­nyes i sor­ti­des a des­temps, que podríem arri­bar a atri­buir a la inac­ti­vi­tat. Si ens que­dem només amb els par­tits que hem vist al polonès, que és tot el que podem veure, real­ment sobta la decisió de Flick. Però també hauríem de tenir pre­sent que els tècnics –l’ale­many sem­pre ha par­lat d’una decisió presa en plu­ral, afe­gint-hi els altres mem­bres del cos tècnic– tenen eines, paràmetres i sobre­tot hores i hores d’entre­na­ment que des de fora no con­tro­lem.

Ens deia no fa pas gai­res anys un entre­na­dor que li agra­da­ria que els peri­o­dis­tes veiéssim els entre­na­ments perquè ens aju­da­ria a enten­dre més les seves deci­si­ons els dies de par­tit. No dei­xava de ser una con­tra­dicció, perquè si no els vèiem no era pas per falta de volun­tat nos­tra sinó per l’impe­di­ment impo­sat pel club, en una mesura cada cop més estesa en l’esport pro­fes­si­o­nal. Una bun­que­rit­zació que hem hagut d’anar accep­tant fins a arri­bar a la para­doxa que, quan de tant en tant ens per­me­ten assis­tir a 15 minuts de cor­te­sia, els ini­ci­als, en què amb prou fei­nes hi ha temps per veure els juga­dors cor­rent fins al mig del camp i fent qua­tre tocs de pilota, som capaços de dir-ne entre­na­ment obert i fins i tot fer cri­des a l’audiència ani­mant-la a seguir-lo. El cas és que no veiem com tre­ba­llen. I més enllà del que et puguin xer­rar del dia a dia, ens guiem a par­tir del que veiem en els par­tits. Szc­zesny ha gene­rat diver­sos ensurts. Però Flick hi con­fia. Alguna cosa més li ha vist. Qui sap si aca­barà sent una aposta gua­nya­dora o no. Si més no, amb el que ha fet fins ara, l’entre­na­dor s’ha gua­nyat el dret que es res­pec­tin les seves deci­si­ons.