Opinió

La crida d’Irlanda

La seva litúrgia és un dels ele­ments que fan més ado­ra­ble el rugbi com a esport. Perquè, per posar un exem­ple pro­per, un par­tit de la USAP a l’Aimé Giral ja no és el mateix sense aquell tra­di­ci­o­nal xeflis –o apéro– previ de la mà dels incom­bus­ti­bles Tra­bu­cai­res, i que ser­veix per fer comunió i enfor­tir llaços entre gent tan dife­rent entre si, però pode­ro­sa­ment unida en una cir­cumstància tan única com és l’afició a aquest club majestàtic. Si hi ha un racó de món, però, on els ritus simbòlics són un ele­ment espe­ci­al­ment con­subs­tan­cial del seu rugbi, pot­ser, i només pot­ser, aquest sigui Irlanda. Perquè és pos­si­ble que cada cop que els verds sal­ten a la gespa i sona l’Ire­land’s call, l’himne de la selecció, sigui un dels pocs moments de gran comunió col·lec­tiva per aque­lla illa tan dramàtica­ment cas­ti­gada i divi­dida per la història.

Les més de 51.000 ànimes que dis­sabte ompli­ran l’Aviva Sta­dium de Dublín pre­vi­si­ble­ment core­ja­ran a una sola veu aquest càntic que el que fa és apel·lar a un atri­but del qual els irlan­de­sos van sobrats: l’orgull. La con­tesa és d’aque­lles d’alçada, ja que el seu com­bi­nat debuta en una nova edició del Sis Naci­ons i ho fa con­tra el més odiat dels rivals pos­si­bles, Angla­terra. I mal­grat que aquest és un tor­neig que, cer­ta­ment, cada cop és més dis­cu­tit sobre­tot entre els més puris­tes, la rea­li­tat és que con­ti­nua tenint un gran pres­tigi i gua­nyar-lo sem­pre és un al·lici­ent, i encara més pels del XV del trèvol, que es poden con­ver­tir en la pri­mera selecció que se l’embut­xaca tres edi­ci­ons segui­des. Irlanda, però, acu­deix a la crida amb un estat d’ànim ambi­va­lent. Les feri­des de l’eli­mi­nació a quarts al pas­sat mun­dial encara couen en la consciència d’alguns, els matei­xos que igno­ren, però, que aque­lla der­rota va ser con­tra els All-blacks. En aquest Sis Naci­ons, a més, no hi serà Andy Far­rell coman­dant la nau i el lloc d’entre­na­dor serà ocu­pat interi­na­ment per Simon Eas­terby, en un relleu, però, que té més pòsit en clau de lide­ratge intern de la ban­queta que no pas des del punt de vista del joc, ja que els verds segui­ran sent aquell con­junt que car­re­gui molt davant amb la vella de guàrdia de sem­pre –Cialy, O’Mahony, Van der Flier o Fur­long, tot i que l’etern pilier es perdrà l’estrena per lesió– i, després, s’enco­mani al molt talent de la seva línia de tres quarts, també far­cida de sos­pi­to­sos habi­tu­als com Crow­ley, Hens­haw, Kee­nan, Rin­grose i, sobre­tot, un Bun­dee Aki sem­pre deter­mi­nant a l’hora d’apor­tar dese­qui­li­bri i caràcter. Punt i apart mereix la posició de 10, la de ròtula, on els del trèvol titu­be­gen entre dos noms, Jack Cro·ley i Sam Pren­der­gast, en un debat exis­ten­cial no resolt sobre qui dels dos ha d’ocu­par la posició i aga­far, una vegada per totes, el relleu emo­ci­o­nal de Jonat­han Sex­ton.

A la pràctica, però, i més enllà d’aques­tes i altres qüesti­ons col·late­rals, Irlanda és i ha de ser favo­rita a endur-se el tor­neig, essen­ci­al­ment perquè cadas­cun dels qui podien ser els seus grans rivals ha d’enfron­tar-se a la seva pròpia penitència. Angla­terra con­ti­nua sent un caos ins­ti­tu­ci­o­nal, amb mal­de­caps evi­dents per con­so­li­dar un staff tècnic –l’últim entre­na­dor de defensa, Félix Jones, no ha durat ni un any en el càrrec– que soli­di­fi­qui una idea de joc com­pe­ti­tiva. Amb això, només queda enco­ma­nar-se al lide­ratge de Maro Itoje i l’explo­si­vi­tat de Mar­cus Smith com a fac­tors que il·lusi­o­nin. I França? Aquests encara també tenen el seu mun­dial al cap, tur­men­tats per aque­lla inter­cepció maleïda de Kolbe sobre Ramos, i amb una pila de lesi­o­nats que els posa les coses fran­ca­ment difícils de sor­tida en aquest Sis Naci­ons. Amb tot aquest cúmul d’ele­ments, Irlanda sent que és el moment de picar espat­lla con­tra espat­lla i res­pon­dre a la seva pròpia crida, hono­rant sem­pre aque­lla dita local que pre­gona “ni bus­quis ni fugis de la bata­lla”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)