El poder no té límits per mantenir els privilegis que creu inherents, el control de les circumstància perquè tot acabi on creuen que ha de residir l’ordre natural dels fets, l’absència de remordiment per destrossar vides individuals en pro del seu bé grupal, la venda de la mentida com a veritat i la degradació de la mateixa a qualsevol cantonada sense llum, el concepte aristocràtic medieval on tot ve donat per coacció: El poder es manté viu utilitzant el reflex desdibuixat del feixisme.

Per això no cal discutir amb els portaveus de Florentino sobre els arbitratges, ells sempre diran el mateix perquè els hi va el pa dels seus fills, la hipoteca, les vacances on aprofiten el temps lliure per parlar a la família d’honorabilitat, l’escola que transmet valors pel bé de la societat, el vestit dels diumenges, i els vicis mundans quan els llums s’apaguen i poden treure el seu veritable jo: No defensen la veritat sinó la veritat paranoica de qui els paga, per tant, parlen sempre amb els pantalons a l’altura dels turmells i l’ètica professional abandonada a qualsevol carretera secundària.

Així doncs, no cal perdre el temps discutint l’evidència de la doble moral representada a la figura hipòcrita d’un Ancelotti que actua amb la falsa urbanitat del seu cap, la falsa educació de qui treu el vampir quan es perd algun privilegi pel camí, la falsa noblesa de qui controla tots els estaments per aconseguir el benefici propi encara que suposi fotre la vida de la seva gent: Persones assegudes sobre la misèria dels altres.

De totes maneres, el que ens hauria de posar en alerta d’aquest funcionament propi dels nostàlgics del de sempre no és com actuen en el món del futbol , coneguts per tots des de temps immemorials i que al final ens hi va la salut emocional del respectable, sinó com apliquen el mateix modus operandi en el terreny de la política, allà on realment es maneguen els drets de tothom, allà on juguen amb la capacitat de les persones de tenir una vida digna, allà on decideixen en un moment determinat que tot val per salvaguardar els objectius dels de sempre: La servitud mediàtica a Florentino amb el tema dels arbitratges és tan sols la punta de l’iceberg del drama periodístic d’aquest país.