L’abril del 2022 una indiscreció va jugar una mala passada a Alec Bohm. Després de dues errades infantils pels cànons del beisbol professional actual, aquest tercera base dels Phillies va ser caçat per televisió clamant en veu baixa un explícit I fucking hate this place –“Odio aquest lloc”, amb improperi pel mig– després de ser ovacionat sarcàsticament pel seu propi públic en resoldre, aquest cop bé, una jugada de tràmit. El vídeo de l’exabrupte es va convertir en viral, ja que exemplificava de manera diàfana fins a quin punt l’afició en genèric de Philadelphia viu amb una visceralitat extrema tot això de l’esport. I és que a la capital de Pennsylvania no hi ha ni pietat ni contemplacions. Els seguidors de qualsevol dels seus equips són els més sorollosos entre els que més, amb comportaments que massa sovint desafien les normes més elementals de la bona educació i amb una actitud implacable que no fa distincions entre els seus i els rivals. O exaltació eixelebrada o esbroncada. Allà no hi ha terme mitjà.

Aquests dies, com es fàcil de pressuposar, l’eufòria a la ciutat és màxima. El triomf dels Eagles a la Super Bowl, possiblement la franquícia amb més capacitat de mobilització en una plaça on també competeixen, poca broma, els Sixers (NBA), Phillies (MLB) i Flyers (NHL), ha fet que s’hi hagi dormit poc. La celebració popular ha estat marca de la casa, amb una multitud abocada als carrers, escenes recurrents d’aldarulls i alguna imatge dantesca, com la d’alguns afeccionats patrullant avingudes amunt i avall muntats en uns cavalls que la prudència recomana no preguntar d’on coi devien sortir. Alegria i caos. Però poder aixecar per segon cop el Lombardi també ha accentuat el sentiment d’orgull de la bancada dels Eagles, resignada a veure com el seu conjunt massa cops era observat amb una certa displicència entre els altars de la NFL. “Són un gran equip, sí, però…” ha estat l’afegitó recurrent, i fatigós, que ha acompanyat les conjectures que s’han fet al llarg d’aquesta mateixa temporada quan ha tocat analitzar quin recorregut podia tenir el projecte, menystingut com a favorit respecte d’altres rivals, com ara Lions o Ravens, amb més bon predicament entre la crítica del ram. Ja se sap, però, que les victòries acostumen a provocar reaccions fora de mida també entre els adversaris, i ara no només tot són alabances, sinó també proclames que el de Philadelphia és un model a replicar, apostant, per exemple, per un futbol americà més de carrera tenint en compte la campanya tan colossal que ha fet Saquon Barkley, una de les claus de l’èxit però ni de bon tros l’única.

El moment, doncs, és dolç i el que toca senzillament és assaborir-lo, des de prop o en la distància, i encara més tenint en compte que seguint la millor tradició local de polaritzar-ho tot, l’ànim de l’afeccionat de Philadelphia també és capaç de gravitar en segons cap un estat profundament depressiu per la temporada tan miserable que estan protagonitzant els Sixers. Però d’això ja se’n parlarà un altre dia. Ara, a gaudir.