A molts els va sor­pren­dre que el Girona incor­porés Art­hur Melo aquest mer­cat d’hivern. Hi ha argu­ments: el bra­si­ler és un fut­bo­lista que, des que va sor­tir del Barça, no ha aca­bat de rut­llar, amb experiències molt poc fructíferes a la Juven­tus (club al qual encara per­tany) i el Liver­pool. Té 28 anys i, en casos així, gene­ral­ment s’acos­tuma a pen­sar que el juga­dor ja no s’acos­tarà a la seva millor versió, la d’un mig­cam­pista top que quan jugava a l’enti­tat blau­grana va tenir un valor de mer­cat de 70 mili­ons d’euros. Però això no ha de ser així per força. De fet, hi ha molts casos de juga­dors que sem­blava que, arri­bats a un punt de la seva car­rera, ja no podrien ofe­rir un ren­di­ment òptim i que han acon­se­guit res­sor­gir. I no cal anar gaire lluny. El Girona ja l’ha fet, aquest tipus de fit­xatge, i li ha sor­tit bé. David López n’és un exem­ple: un fut­bo­lista que va ater­rar a punt de fer 33 anys i que venia de jugar poc a l’Espa­nyol, per culpa de les lesi­ons, i s’ha con­ver­tit en algú capi­tal per a Mic­hel. Daley Blind, tres quarts del mateix: es va pre­sen­tar també amb 33 anys, després de par­ti­ci­par poc a l’Ajax i al Bayern, i també és fona­men­tal per al tècnic. Com Donny van de Beek: que amb 27 anys i després d’una irrupció pro­me­te­dora a l’Ajax pràcti­ca­ment no va jugar ni al Manc­hes­ter Uni­ted, ni a l’Ever­ton ni a l’Ein­tracht de Frank­furt i ara està apor­tant. Són juga­dors als quals al Girona no podia acce­dir en el seu millor moment, però que en l’ins­tant just sí que hi ha pogut acce­dint i els està tra­ient ren­di­ment. Per què no pot pas­sar amb Art­hur? Tam­poc no fa tant, la tem­po­rada pas­sada, en què va jugar cedit a la Fio­ren­tina, va fer-ho molt bé i va ser un dels artífex perquè els de Florència arri­bes­sin a la final de la Con­fe­rence Lea­gue. Trobo que està ben tirada, el temps dirà si és un encert.