L’hoquei patins és així (ara)
Els temps han canviat. Ni els equips catalans liderats pel Barça i amb dos títols del Reus (2009 i 2017), ni el Liceo, ja no manen en l’hoquei sobre patins europeu com ho feien aquest segle. Entre el 2000 i el 2018, tan sols el Follonica italià (2006) i el Benfica portuguès (2013 i 2016) van gosar desafiar el domini. En aquest període, el Barça va guanyar onze vegades, el Reus dues i el Liceo, tres. Els millors porters eren els catalans, un factor clau, i l’OK Lliga era capdavantera en estratègia, defensa i físic. El talent portuguès sempre hi ha estat, però no es podia manifestar en la mateixa mesura. Les noves fornades portugueses van ser cada cop millors, amb porters de la talla d’Angelo Girão i Pedro Henriques; algunes figures i tècnics de l’OK Lliga van anar a petar a aquella lliga, amb més calés, i els grans equips de futbol amb vocació poliesportiva hi van invertir, amb el Porto, Benfica i Sporting al capdavant. Ara, l’hoquei portuguès de clubs domina el món i el Barça va guanyar el seu darrer títol continental el 2018. En plena retallada de seccions, ha quedat fora dels quarts, una patacada en un curs que anava com una seda, amb rècord de victòries en l’OK lliga (18) i amb el títol de la supercopa. La seva eliminació i l’entorn, però, no fa sinó remarcar l’èxit del Reus i del Noia, que sí que s’hi han plantat. Demà s’enfrontaran per evitar la quarta plaça per no haver de jugar contra el Benfica dels catalans Edu Castro, Pau Bargalló i Nil Roca, ara mateix el màxim favorit al títol.