Hi ha pistes de bàsquet d’arreu de Catalunya que és una obligació haver-hi estat. N’hi ha moltes, moltes de mítiques, història viva, i és un patrimoni de cada territori. Algunes es perden, com la del Sant Josep de Badalona, i n’hi ha una que viu amenaçada permanentment: la dels Lluïsos de Gràcia. És la segona de tota la història de la capital catalana que va ser coberta (1962) després del Palau d’Esports del carrer Lleida. Han passat ja molts anys i des de l’entitat més que centenària –va néixer el 1855– i amb més de 80 anys de la secció de bàsquet (1945) s’ha intentat de totes les maneres possibles una reforma per complir la nova normativa –fent-la més sostenible i menys sorollosa– i que serviria per aplegar els equips del club i als matins ser utilitzada per escoles. Farts d’entrenar-se en set llocs diferents, de burocràcia i de bones paraules, el dia 13 de març (18 h) es convoca els 1.338 socis, 300 dels quals són jugadores i jugadors i una seixantena entrenadors/es, a reivindicar-se convertint la plaça de la Vila de Gràcia, coincidint amb el consell de districte, en una pista de bàsquet. Només cal imaginar com cuidarien altres ciutats un patrimoni històric, viu i de cohesió de barri i de la ciutat com són els Lluïsos de Gràcia.