Vitor Roque, catorze mesos després del seu fitxatge com a jugador blaugrana, ha marxat per la porta del darrere i amb més pena que glòria per tornar al seu país. Efímera etapa del brasiler a Europa, que ni al Barça ni després cedit al Betis ha sabut trobar el seu encaix. Malgrat les expectatives dipositades per part del club culer, que el va arribar a comparar amb un tigre, ara ja es pot considerar un fitxatge fallit i que no s’hauria d’haver produït mai. El que havia d’agafar el relleu de Robert Lewandowski ha demostrat, tot i els pocs minuts i la nul·la paciència que s’ha tingut amb ell, que no està preparat, de moment, per jugar als grans clubs europeus.

Un fitxatge, doncs, per oblidar. I és que tot ja va començar malament. Un preu desorbitat en un moment en què el Barça estava en una situació econòmica molt crítica, unes expectatives irreals i, a més, es va voler accelerar la seva adaptació amb un aterratge a mitja temporada quan encara s’estava recuperant d’una lesió. Res podia sortir bé.

Desastrós fitxatge, però bona venda. El Barça, aquesta vegada, no ha pres tant mal. El davanter no valia 30 milions més 31 en variables, ni ara, un any després, en val 25. Poden donar les gràcies al Palmeiras, que ha permès als blaugrana recuperar la inversió inicial, minimitzar els danys i deixar en anècdota un fitxatge inexplicable i envoltat de més ombres que llums.