No soc algú crític amb la Nati­ons Lea­gue. Al con­trari, accep­tant que el fut­bol de selec­ci­ons és un impe­ra­tiu, trobo que aquesta com­pe­tició, que al final el que fa és relle­var els tedi­o­sos amis­to­sos entre com­bi­nats inter­na­ci­o­nals, és prou interes­sant: pri­mer, perquè hi ha un títol en joc que es deci­deix en una final four que té gràcia; els par­tits que es dis­pu­ten, sobre­tot els que enfron­ten els equips que juguen a la pri­mera divisió, són esti­mu­lants, i, també, perquè dona l’opor­tu­ni­tat a selec­ci­ons de menys poten­cial de dis­pu­tar grans cites per aquesta via, com va fer Geòrgia en la pas­sada Euro­copa, en la qual va par­ti­ci­par gràcies al bon paper que va fer en la Nati­ons Lea­gue. En aquesta dar­rera atu­rada, han tin­gut lloc els quarts de final del tor­neig i, real­ment, tots els enfron­ta­ments que s’han jugat han estat diver­tits. Les tor­na­des espe­ci­al­ment, amb gols a dojo. I és que entre les qua­tre hi va haver 21 gols, més de 5 per matx. Ara bé, hi ha una cosa que va sobrar i la UEFA faria bé de mirar-s’ho de cara a la pro­pera edició: les pròrro­gues. El canvi en la nor­ma­tiva del valor dels gols a fora de casa ha pro­pi­ciat que en les eli­mi­natòries hi hagi ara més temps extres i aquests quarts de final de la Nati­ons Lea­gue no van ser cap excepció, amb tres abo­ca­des a la pròrroga. Tal com està el calen­dari d’atapeït, amb la càrrega que acu­mu­len els fut­bo­lis­tes i amb els clubs jugant-se, a aques­tes alçades, la tem­po­rada, va ser una ani­ma­lada. No calia.