L’Espa­nyol i el Girona juga­ran la final de la copa Cata­lu­nya. Fins aquí un pot pen­sar que la com­pe­tició tindrà una final prou atrac­tiva per a l’espec­ta­dor entre dos equips de pri­mera divisió, però aquest desen­llaç a hores d’ara no té dia ni hora. No se sap si es jugarà aquesta tem­po­rada 2024/25 com cor­res­pon­dria o ja la 2025/26, en plena pre­tem­po­rada... Una llàstima. Els tres equips de la màxima cate­go­ria que van entrar en com­pe­tició direc­ta­ment a les semi­fi­nals del tor­neig ho han fet amb des­gana, sense interès i amb altres pri­o­ri­tats –això ho podem mig enten­dre–. Tots ho han fet sense cap juga­dor del pri­mer equip als seus equips, ni tan sols els entre­na­dors cor­res­po­nents! Un des­pres­tigi abso­lut per a la nos­tra copa. Un des­as­tre que pro­voca tris­tor i un sen­ti­ment de ràbia tenint en compte que altres clubs hau­rien gau­dit com ningú de ser un dels equips que arri­bes­sin més lluny. Per posar un exem­ple, l’Europa i el Sant Andreu, encara que els esca­pu­lats i els qua­dri­bar­rats llui­tin per ascen­dir a 1a FEF; o em ve al cap l’Olot, que l’any pas­sat es va colar en una final històrica per a una enti­tat cen­tenària, que va ser-ne l’amfi­trió, va omplir el camp i va aca­bar der­ro­tat en els penals maleint la seva mala sort amb ràbia i impotència. I tot això jugant-se l’ascens, que final­ment va aca­bar acon­se­guint, a 2a FEF. Evi­dent­ment com­pa­gi­nar la 3a FEF o la 2a FEF o fer-ho amb la Cham­pi­ons o la copa no té res a veure, però la consciència i el sen­ti­ment de país han de ser inne­go­ci­a­bles.